CAN AULÍ/CLUB POLLENÇA (II)

Can Aulí /Club Pollença (III)

Cases senyorials de Pollença
CAN  AULÍ/CLUB  POLLENÇA  (I)

Mateu Cerdà Martín

Com és sabut, actualment estam immersos en la societat del coneixement, els canvis tecnològics centren el nou ordre mundial i la globalització aporta una fragmentació de valors. En conjunt ens condueixen a una modificació de comportaments socials i culturals. Una tendència actual consisteix a recordar fets que d’alguna manera han deixat petjada dins la societat. Així, el 2009, ha estat l’any internacional de l’Astronomia, tota vegada que es complien 400 anys que el pisà Galileu Galilei (1564-1642), havia inventat un objecte per observar les estrelles, anomenat “telescopi”. També el 2009, ha estat l’any Darwin (1809-1882), perquè es complien 200 anys del seu naixement i 150 de la publicació sobre l’origen de les espècies. A nivell més pròxim, entre el 2008 i el 2009, s’ha dedicat un any de recordança al fundador de la Institució d’Ensenyament de Pollença, Guillem Cifre de Colonya (1852-1908).
De la saviesa d’aquests grans personatges, avui seleccionaré una frase de Galileu, que diu així: “Mai no he trobat ningú de tan ignorant que no pugui ensenyar-me alguna cosa”.
A nivell local, l’any 2010, el podríem dedicar a Aulí, Llobera, Vich (...). En definitiva, al Club Pollença, ja que es compleixen 100 anys del seu “naixement”. Per aquesta circumstància, dins la sèrie “Cases senyorials de Pollença” avui iniciam la publicació de Can Aulí/Club Pollença.
Seguint Galileu Galilei, “de tothom podem aprendre alguna cosa”, partint de l’estudi sobre el Club Pollença que Caterina Joy Torrens, Francesca Llobera Llompart i Francesca Palou Fernández, dugueren a terme fa 25 anys i de les aportacions fetes per Francesc Serra de Gayeta i Miquel Bota Totxo, entre d’altres, he fet un buidatge de l’arxiu de l’entitat, amb la col·laboració del vicepresident César Samarini i el beneplàcit del president Antoni Ferragut. També aquets darrers mesos, he compartit la saviesa d’un bon nombre de persones coneixedores de la societat, les quals citaré al final d’aquest estudi.
L’estudi de la casa senyorial de can Aulí/Llobera, avui Club Pollença, és bastant complex. Seguint l’esquema de la sèrie, per una part tenim els orígens familiars, la casa antiga i la nova, així com la relació dels seus personatges amb el poble i, per altra, l’establiment del Club Ciclista Pollensín, posteriorment Club Pollença, l’adquisició de l’immoble i les relacions d’aquesta entitat amb l’esdevenir del segle XX a la nostra vila. Dins aquest espai de temps, al Club, hi trobam personatges significatius del poder local, relacions amb l’estatus socioeconòmic del moment, obertura a diversos esdeveniments d’una determinada i puntual conjuntura sociopolítica. També ha donat i continua donant aixopluc a una diversitat d’actes populars i festius; a la cultura, l’art i l’esport en general i al ciclisme, al billar, al futbol i l’excursionisme en particular (...). El Club Pollença, ha actuat com a “palestra” d’un sens fi de grups, els quals han donat lloc a teatre, festival de música, cinema amateur, normalització lingüística, festes de carnaval, publicacions locals, colònies d’estiu (...). Tant per als pollencins com per als forans que el coneixen, el Club Pollença és una benvolguda entitat, mereixedora d’elogis.
Per tant, dins un panorama tan ampli i divers, no és la meva intenció, ni tan sols fer una aproximació a la història del Club -en part, ja feta-. Simplement, publicar a través d’una col·lecció d’articles, l’apartat no tractat fins a la data, com és el ric patrimoni artístic i arquitectònic que suposa aquesta Casa Senyorial, esbrinant els orígens i els personatges claus d’aquesta casa, seu de l’entitat cultural per excel·lència de Pollença; així com aprofundir l’estudi sobre alguns aspectes més rellevants d’aquests cent anys d’existència, per fer una aportació al Corpus de coneixements acumulats.

Al fondo can Aulí . façana club

Façana del Club Pollença, societat ubicada al casal de can Aulí.

Article II

Cases senyorials de Pollença

Mateu Cerdà Martín

Origen familiar de Can Aulí
Del buidatge duit a terme d’aquesta antiga família pollencina, hem pogut localitzar un llibre de censals de l’any 1533, en el qual ja trobam documentat un Antoni Aulí, que era notari. Aquesta notícia ens ve confirmada per altres fonts: Per una part, a la Història de Pollença, tom III, de Mateu Rotger, es recull una carta de 2 de desembre de 1543, en què el jove estudiant Perot Aulí, fill del notari Antoni Aulí de Pollença, dóna compte de les notícies sobre el perill de Barba-rossa per a les Balears. També una escriptura de 17 de setembre de 1543, sobre una pertinença d’aigua de Ternelles, ve signada pel notari de la vila Antoni Aulí. Per altra part, el llibre Joan Mas: la història i el mite de l’historiador Miquel Cifre, assenyala que el 1585, la casa de Joan Mas, prop de la plaça de l’Almoina, donava al corral del notari Perot Aulí, fill del també notari Antoni Aulí. I per altra, al llibre del doctor Anton Pujol Aspectes sanitaris de Pollença al segle XVII (Pàg. 126), apareix el nom del notari Antoni Aulí “Perdigó”, amb el tractament de “Reverend”, que al 1587 era propietari de la possessió de Llenaira. Així ens adonam que aquests Aulí degueren ser els responsables de donar fe dels esdeveniments del temps de la desgràcia de 1550.
També un interessant document de la Cúria del Temple, de 30 de juliol de 1658, fa referència a Joana March i Aulí, vídua d’Antoni March de Binitíger (Son Marc), seguit d’un altre, on es manifesta que Aina March i Aulí és filla de l’honor Antoni March de Binitíger i de dona Joana March i Aulí.
Però la primera anotació que hem pogut localitzar de l’antiga casa de can Aulí és de 1687; en un antic llibre de censals, figura que Coloma Aulí, vidua i Joan Aulí {Daniel} son fill, per unes cases prop lo Pou de Na Mada, a Joan Serra son capbreu, 1 sou i 6 diners.
D’acord amb aquesta línia de recerca, l’any 1720 un Joan Aulí, figura com a regidor de l’Ajuntament. I un altre document de la Cúria del Temple, de 3 de juliol de 1756, tracta de la capbrevació d’unes cases i corral feta pel notari Guillem Cànaves, amb jurament fet davant el reverend Llorenç March de Son Marc, com a procurador substitut, en què es parla dels hereus del magnífic doctor en medicina Martí Aulí. I, seguint la font d’Anton Pujol, Martí Aulí, doctor en medicina, al 1771 era el propietari de Son Dolom {De l’Om} i terra d’Almadrava, que abans foren de Joan Aulí. També un document de capbrevació, de 1758, fa referència als hereus del magnífic doctor en medicina Martí Aulí, una terra dels quals confronta amb la tanca del mig de Can Aixut i vora la de Toni Suau Boy.... Possiblement un nét d’aquest metge fos Bartomeu Aulí Cifre, casat amb Francisca Costa Esteve, de Can Costa. Fou batlle Reial en diverses ocasions. I, al 1804 (?) el trobam inscrit a una reunió a l’Ajuntament de persones notables del poble (Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer, 1981). Mort aquest matrimoni sense infants, la casa i la resta de l’herència passà al nebot Rafel Costa Bennàssar, casat amb Antònia Llobera March de Plaça. Amb aquests matrimonis, es mesclaren les distingides famílies de Can Aulí, Can Costa i els Llobera de Plaça. També Rafel Costa i Bennàssar (1765-1824), era germà de l’honor Miquel Costa i Bennàssar (1765-1824), que havia estat Batlle Reial. El pare d’ambdós, Miquel Costa Esteve (1722-1805), també havia estat batlle Reial i pertany a la quarta generació ascendent del poeta Miquel Costa i Llobera.
El senyor Aulí morí l’any 1813 sense descendència, extingint-se així el llinatge Aulí, per aquesta línia familiar. Així, tal com hem exposat anteriorment, la casa passà a mans de la família Costa i posteriorment a un descendent de Can Llobera de Plaça.
Per situar-nos en el temps, hem de dir que aquesta entrada a Pollença des d’Alcúdia va estar formada per horts, també anomenats camps, amb alguna casa aïllada, fins ben entrat el segle XX. D’acord amb alguns documents, podem fer una aproximació de com es distribuïen les cases i terres en aquest indret, al segle XVIII. Encara no existien noms de carrers; així per situar una casa s’anomenava per la illeta o pel carrer amb el nom de la família més influent o s’usava la toponímia del lloc (Pou, tanca, terres de...) Així davant l’antiga casa de can Aulí, hi hauria la plaça i el pou de n’Amada (El primer nom que hem localitzat, ve enregistrat con Na Mada). Fent cantó amb l’actual carrer Munar, hi havia un trast públic, i a continuació un corral propietat dels Aulins. Aquest, era el darrer carrer d’aquest indret, conegut com el carrer de can Alemany. Aquest llinatge correspon a l’honor Francesc Alemany i Duzay, casat amb Magdalena Martorell i March, propietari d’Ariant. Tenia la casa dins la Vila propera al seu hort –Part de l’actual carrer  Jonquet i plaça de ca les Munnares- Són restes d’aquesta casa, dues finestres de tipologia conopial a la façana de l’habitatge núm. 12 de l’actual carrer Munar i la bella finestra renaixentista, avui interior, de l’habitatge núm. 14 veí de la primera, ambdós estils predominaren als segles XV i XVI. Aquesta casa, actualment propietat de Catalina Cerdà de la “Coma”, va ésser adquirida a la dècada dels anys 50 i ha estat objecte de diverses reformes. El senyor Alemany, l’any 1720, era Batlle Reial. A una llista de l’any 1722, el trobam que per “Reho de cens alodial” a la Casa del Temple, havia de pagar 11 lliures i 9 sous, corresponent a un any. Morí un 17 de novembre de 1761, i en foren hereves les germanes Catalina i Aina Alemany i Cabanelles, segurament cosines del finat.
Davant can Aulí, hi havia el corral i la casa de Miquel March Axartell, que tenia entrada per l’avui carrer sant Isidre. El cap de cantó on avui hi ha una tenda, era l’Hort de la Portellada amb una sínia, que d’acord amb Catalina Vives, que encara l’ha vista, estava situada on era la cuina del bar Modern. Més amunt, tirant cap a l’est, hi havia l’Hort Nou, que aleshores era propietat del doctor Munar. Joan Munar Serra (1661-1708), era fill de Joan i Caterina Serra, casat amb Francina Vila “del Pujol”. Una capbrevació de 2 d’agost de 1692 esmenta la senyora Catalina Munar, filla del doctor en medicina Joan Munar i de la senyora Francina Vila. Segons una anotació del doctor Pujol, els tres fills: del matrimoni moriren infants.
Fou home de gran prestigi dins el poble; va ésser conseller extraordinari de l’Ajuntament i va actuar de botiguer, això és, proveïdor de blat al poble. Les seves propietats foren importants, entre les quals figuren dues quarterades i mitja de tanca de terra a l’Hort Nou, amb una casa que estaria situada al final de l’actual carrer Jonquet amb cantonada amb l’actual carrer de Philip Newman. Una capbrevació que cita la casa i l’Hort Munar, diu així: Afronta de una part ab cami rustic qui de dins vila va a la ciutat de Alcudia, de altrepart ab cami per lo qual de la Creu del Pou Nou, a la [..a la creueta ... de  altra...]
El Magnífic Doctor en Medicina Juan Munar, el 1683, pagava censal per les cases que foren de Rafel Sureda de l’Hort Nou, que juntament amb els horts de can Alemany, de la Portellada i can Franch (Aloys), s’estenien des del camí que anava cap a Alcúdia, més tard carrer de l’Abrevadero i posteriorment carretera d’Alcúdia, fins a l’actual plaça de ca les Munnares. Les seves hereves foren les dues germanes Catalina i Magdalena i una esclava, batejada amb el nom de Francisca Maria-Rosa.

He volgut destacar aquests dos personatges, ja que són l’origen dels topònims del carrer que confronta al Club: primer de Can Alemany i, posteriorment Munar i plaça de Ca les Munares.

Fotos paper:
Vista general de Pollença l’any 1898 (Arxiu Andreu Muntaner).

Croquis aproximat illetes de Can Aulí, a finals segle XVIII.

Can Aulí /Club Pollença (III)

Article III

ORIGEN FAMILIAR DELS LLOBERA DE CAN AULÍ

Mateu Cerdà Martín

L’honor Joan Llobera Cànaves (1828-1884) era fill de Pere Josep Llobera March i de Maria Àngela Rosa Cànaves Amengual, nascut a can Llobera de Plaça. Va ser el quart de nou germans, segons l’ordre següent: Miquel, metge emèrit, al qual es destinà un carrer de la Vila; Gabriel Ignasi, diputat, que va construir l’actual casa senyorial de la plaça Vella; Joana Aina, mare del poeta Costa i Llobera, que morí jove; Guillem, sacerdot de la parròquia, que morí jove; Rafel, que morí mentre estudiava al seminari; Pere Antoni, advocat i sacerdot; Sebastià, el capellà pintor i fotògraf; i Rosa, fadrina i que féu les funcions de mare al poeta  Costa i Llobera.
Per la referència d’Asprer (1981-pàg. 98), ens adonam que el senyor Joan Llobera fou l’hereu de can Aulí, per part dels seus oncles Antònia Llobera March “de Plaça” i Rafel Costa Bennàssar, dit de “Formador”, que a la vegada ho havien estat dels oncles Bartomeu Aulí Cifre, mort l’any 1813 i la seva esposa Francisca Costa Esteve.
Casat amb la rica pubilla Maria Àngela Salom Tous, de la distingida família Salom-Terrassa de Binissalem. Àngela era filla de Marc Salom Terrassa, de can Pere Vellesa del carrer del Born, que l’any 1823 estava casat amb Jerònima Tous, filla del propietari Miquel Tous de Sóller. Marc Salom era fill del matrimoni (1740?), entre Joan Salom Costa i Àngela Terrassa. D’aquests Terrassa, a l’arxiu de can Pere Vellesa, s’han trobat els noms de fra Pere Terrassa (1740); mossèn Miquel Terrassa, arxidiaca de la Seu (segons pergamí de jurament de 1721); Joan Terrassa, beneficiari de la Seu (1735) i Jaume Terrassa, que l’any 1769 era canonge de la Seu i fou nomenat primer bisbe de la restauració, de Menorca (segons pergamí papal de 1797). Hi ha constància documental de capbrevacions i un llibre d’actes d’un Pere Terrassa de Binissalem de 1688. La senyora Àngela Salom va morir al 1853 i sembla que l’honor Joan Llobera es casà en segones núpcies amb Jerònima Salom, germana de la seva esposa. L’any 1880, a una escriptura, hi figura com a vidu, i l’any 1884 anomena Isabel Llompart com la seva esposa.
Per tant, l’hereu de la família Aulí fou el senyor Joan Llobera Cànaves, batle reial en diverses ocasions (1854, 1857, 1871, 1881...) Entorn a aquest anys s’hauria de situar la transformació de l’antiga casa de can Aulí en l’actual casa senyorial del Club Pollença; l’adquisició per subhasta pública, del trast de la part de l’actual saló del Club, i l’inici de les obres de la nova plaça Major.
Si bé els Llobera, nous propietaris de la casa, han estat coneguts com de can Aulí, sabem que aquesta distingida família s’extingí a principis del segle XIX. Segurament, donada l’opulència familiar i per diferenciar-se dels Llobera de Plaça, es mantingué el nom de la casa i/o herència de can Aulí. Així, a la primera sepultura de la segona fila, tot just entrant a la dreta del cementeri, poden llegir: Sepultura de la familia Llobera de Can Aulí – Aquí descansa en paz el Sr. D. Rafael Llobera Salom que falleció el día 12 de junio de 1910, i a la casa del final del carrer del Roservell número 138, es pot llegir “Rafel Llobera, can Aulí (1881)”.
D’acord amb l’escriptura notarial número 979 de 1884, de 7 d’agost, atorgada pel notari don Miquel Ignasi Font de Palma, que es conserva a l’arxiu familiar del carrer de Mallorca, 42, de Pollença, don Rafel, casat de 32 anys, natural de Pollença i veí de Binissalem, manifesta que el seu pare, don Joan Llobera Cànaves, li va fer donació dels béns de l’herència de don Rafel Costa Bennàssar (conducte de l’herència de can Aulí), entre els quals figura la casa de can Aulí del Mercat i li imposà l’obligació d’aportar a la senyora Isabel Llompart, actual esposa del seu pare, una pensió anual i de per vida de 3.700 pessetes., i que donarà a l’esmentada senyora, si queda vídua, la quantitat de 2.000 lliures mallorquines o 6.643,59 pessetes, en metàl·lic, en el termini d’un any de la mort del seu marit; també manifesta la seva intenció de fer celebrar dues mil misses resades en sufragi de l’ànima del seu pare.

Relació amb els esdeveniments locals.

L’any 1840, essent batle Bartomeu Aloy Prats de can Franc del carrer de sant Josep,es parla de fer una plaça nova en el lloc que ocupa el cementeri vell. L’any 1833 ja funcionava provisionalment el cementeri del camp d’en Costa, solament tancat per quatre parets, davant el portal major de la parròquia i al costat de la casa de la Vila, però on també s’havia d’expropiar una casa i una part d’una altra.
L’honor Joan Llobera Cànaves va ser batlle reial en diverses ocasions, com el 1854, quan s’iniciaren les obres d’explanació de la nova plaça Major, permutant un tros del cementeri vell amb un tros de l’antiga casa del Temple, i els anys 1885, en què es va annexionar un trast públic, que feia cantó a la seva casa, i els 1856 i 1857, en què durà el plet. Mentre el 26 d’octubre de 1856, l’esplanada de la nova plaça ja estava feta, solament restava espedregar-la.
Resulta que, simultàniament a les alineacions de la nova plaça, el batlle Joan Llobera es va annexionar una porció de terreny municipal, que feia cap de cantó de casa seva, part de l’actual saló d’actes. El moment de delimitar els nous espais públics de la zona, degué ser l’idoni per a l’adquisició d’un solar adjunt a casa seva. Es va repetir el que havia fet el seu padrí Gabriel Llobera Serra entre els anys 1798 i 1799, és a dir, va comprar a l’Estat el trast del carreró públic (6 x 4 m) que hi havia davant casa seva, pagant a la Reial Hisenda nou sous de cens perpetu i també va adquirir les cases i porxos de la carnisseria i peixateria per annexionar-los a la seva casa. Tot dins la conjuntura de la nova alineació de la plaça Vella i el trasllat provisional de la carnisseria i peixateria a la Quartera i la presó, vora la casa de la Vila, separada del cementeri per un mur alt.
Sobre aquest terreny, conegut com “El trast del Pou de n’Amada”, el 18 de desembre de 1855 a l’acta municipal, recollida per Francesc Asprer es pot llegir: Viene el gobernador d. José Miguel Trías. Se acuerda: Que se arreglen las calles que están en muy mal estado. Según el síndico Bartolomé Aloy de can Franch, el alcalde don Juan Llobera de can Aulí, se había apropiado de un pedazo de tierra llamado “Pou de l’Amada”, contiguo a su casa, expropiándole al pueblo sin el competente permiso. Y desde que es Síndico no se le ha dado ninguna intervención en la contabilidad.
El Alcalde Llobera dice que en cuanto al terreno cerca del Pou de la Amada, que consultó con el Bayle del real Patrimonio y que mediante informe del Ayuntamiento se lo enagenó por un canón de 30 reales de vellón anuales.
El Sr. Aloy y el sr. Bosch de can Bosch atacan al alcalde, pero en la sesión del día siguiente, presidida por el gobernador, dice que el Alcalde y el Ayuntamiento son autoridad inmediata a la milicia.”
Aquesta annexió va donar lloc a un llarg litigi que finalment donà la raó al batlle Llobera de can Aulí. Així, a una capbrevació que va fer D. Rafel Costa Bennàssar el 10 de setembre de 1817, parla d’un trast unit a les seves cases, a la plaça del Pou de n’Amada, que confronta amb el corral dels hereus de Miquel March, i amb cases i corral del declarant, que havia estat donatari universal de D. Bartomeu Aulí, son oncle.
El 1855, D. Joan Llobera Cànaves, capbreva igualment, afegint que és un solar de 68 pams per 42 -casualment, les mateixes dimensions del tros que es va annexionar el seu padrí a la plaça Vella, 6 x 4 metres- i que confronta a més amb la seva casa, amb el carrer de can Alemany i amb el camí d’Almadrava (camí d’Alcúdia). I l’anterior propietari l’honor Bartomeu Aulí, fill del doctor en medicina D. Martí Aulí, el 1786 capbreva un trast de terra en alou reial i a cens alodial que confronta amb la plaça pública anomenada Pou de n’Amada, amb corral i cases de l’honor Miquel March Axartell i amb casa i corral del declarant (continuarà).

Fotoarxiu: arbre club 1:
Quadre genealògic dels Llobera/Aulí.

Foto paper:

Can Aulí a principis del segle XX.

pujar dalt