targeta de visita

1941

1944

SOCI  DEL  CLUB  PER  NOU  PESSETES

Ma. Magdalena Tortella

Fa uns anys a aquesta mateixa publicació, el president del Club Pollença, Antoni Ferragut, esmentava que “ser soci del Club és un orgull per als pollencins i és un motiu més del que representa la nostra idiosincràsia”.
Fundat l’any 1910 com a “Club Ciclista Pollensín”, aquesta entitat que l’any que ve complirà 100, un segle durant el qual ha anat canviant el seu inicial caire esportiu i lúdic, per un caire més cultural com demostra que, als anys 30, es passàs a anomenar “Club Pollença” i començàs a forjar-se el seu caràcter d'institució, sense vincles polítics ni religiosos, com segueix essent avui en dia. Amb aquests cent anys d’història, són molts els pollencins que han format part de Club. Un exemple és Bartomeu Peñaserrada Matas, l’amo del carnet que acompanya aquest escrit. Quan Bartomeu es féu soci del Club per primera vegada era l’any 1944 i ell tenia 21 anys. Segons explica Bartomeu “pagàvem 9 pessetes per trimestre i amb això teníem dret a entrar a les sales, on s’hi feien totes les activitats i on els que no eren socis no podien entrar”.
Tot i que Bartomeu no ha estat mai molt de la gresca, “anava a ballar amb la meva dona al Club. Hi ballàvem pasdobles es i balls de pagès i també podíem assistir als dinars de germanor que s’hi feien i a la gran festa del Club que es feia un pic cada any”.
Bartomeu no recorda quants socis eren en aquell moment, però sí que tot eren homes. “No estava ben vist que les dones es fessin sòcies del Club, però podien venir sempre que els homes fossin socis”, diu Bartomeu. De qui era el president del Club Pollença els anys que s’associà tampoc no se’n recorda. Tal vegada, perquè la figura més important, i el que dinamitzava totes les activitats lúdiques que s’hi feien era “l’amo Andreu de Plaça. Ell era l’encarregat d’organitzar els balls i d’avisar tots els socis perquè hi anessin”.
Com ara, en aquell temps el Club era un espai de molta incidència en la vida social i cultural pollencina. Però sempre ha hagut de competir amb altres entitats que també han tingut una ampla oferta d’activitats, tant lúdiques com culturals. A l’entrevista realitzada a Ferragut, explicava que “un dels problemes que pateix actualment el Club és la diversitat d’ofertes culturals que hi ha a Pollença. Moltes de les competències que anys enrere pertanyien al Club, són ara de l’Ajuntament i per tant, l’oferta se solapa. És difícil competir amb totes les institucions que existeixen ara mateix”.
L’any 44 no era l’Ajuntament qui organitzava altres activitats lúdiques, culturals i socials a la Vila, però hi havia altres entitats que sí que ho feien. Com explica Bartomeu, a mi m’agradava més anar al cinema, que anar a ballar o a jugar a cartes; i, de cines, n’hi havia molts a Pollença: el Modern, el Capitol, el de cals Frares, el de can Bou i on ara hi ha el forn de Can Xim hi havia un teatre”.
No obstant, el fet que el Club Pollença estigui a les portes de complir cent anys significa que sempre ha complert una important funció social a Pollença, la qual segueix sent imprescindible, tal com ho era un temps.

Fotografies cedides per Bartomeu Peñaserrada Matas