El capellà i escriptor Pablo d'Ors conversà, ahir vespre, amb el seu germà Mauricio, sobre la seva trajectòria literària i espiritual en el pati de la casa consistorial de Pollença. Aquest acte organitzat pel Club Pollença duia per títol "Silencio Luz Pasió Compasión" -en aquest ordre- perquè resumeix l'itinerari que ha recorregut i recorr l'autor i del que parla a l'aclamada "Biografía del silencio" (Siruela, 2012), que va constituir un autèntic fenomen editorial.
Més que una conversa informal entre els nets de l'assagista i crític d'art Eugenio d'Ors, el que varen presenciar va ser una entrevista del germà gran, Mauricio, al més petit de la casa, Pablo. Ells són set germans i Mauricio és el segon.

Mauricio li va demanar pel "silenci": "És -va dir Pablo d'Ors- saber rebre, saber escoltar. La clau de tot és saber escoltar, si no saps escoltar no podrà venir la resta. El camí va del silenci a la llum" i "la llum té com objecte, generar humanitat".
Mauricio va explicar com va descobrir la seva vocació sacerdotal i com ho va acollir la seva família. Va ser "una veu interior" que el va cridar. "No és que fossin antireligiosos, però va ser desafiar la voluntat paterna. Jo estudiava dret. El meu pare volia que fos diplomàtic. Seràs ambaixador, em deia. I hi ho vaig ser però, no d'Espanya, de Crist".
Mauricio li va fer parlar d'"un punt d'inflexió" que va viure i que ha estat decisió en la seva vida; quan la diòcesi de Madrid el va suspendre de sou durant dos anys. Llavors feia feina a la universitat. L'expulsió va ser "irregular, no seguiren el procediment habitual. Després he entès que era cosa del destí". I així va ser com va començar a meditar i descobrir el zen.
Temps després, el bisbe el va anar a cerca i li va demanar perdó i l'enviaren "per càstig" a fer feina a l'Hospital Ramon i Cajal. "El destí va decidir que no podia practicar i ara m'he transformat en el predicador del regne", va afirmar.
En demanar-li per la vocació si primer va el sacerdot o l'escriptor, Pablo que avui compleix anys va respondre: "He hagut d'esperar complir 58 anys per comprendre que el que és important no és ser sacerdot o escriptor sinó ser cada un de nosaltres. Cal desidentificar-se del fet anecdòtic per identificar-se amb el tot".
Pablo recordar els seus referents de quan tenia 15 o 16 anys Hermann Hesse i el fals lama Lobsang Rampa. "Jo volia ser Gandhin -va recordar-. Encara crec que els homes som capaços de fer grans transformacions". Dels actuals, va destacar en Charles de Foucauld, explorador del Marroc i ermità al Sàhara, de qui se'l considera fill espiritual. 
"Un escriptor ha d'obeir a la seva consciència i, per això, abans s'ha d'escoltar", va apuntar quan li va demanar per la seva inspiració. Van parlar també de temàtiques com l'erotisme i o el misticisme que formen part de la seva obra."El desafiament és fer una literatura lluminosa, la llum és més real que l'obscuritat".

En l'hora llarga d'entrevista, el també fundador de l'associació "Amigos del desierto" va parlar de la guerra d'Ucraïna. "Estic convençut que la millor manera de contribuir a la pau del món és aconseguir al pau interior". Segons Pablo d'Ors, "la clau està en no escapar de la foscor, si no mirar-la amorosament i breument, això ens fa descobrir la llum".
Fent referència a la "Biografia del silencio", el seu germà li va demanar que era primer: el silencio o la paraula. "Tu pots perdre més fàcilment amb la paraula que amb el silenci. És molt difícil parlar sense ego. El silenci és estructuralment humil".