Notice: Undefined index: HTTP_ACCEPT_LANGUAGE in /home/mallorcasas/webapps/clubpollenca/clases/i18n.class.php on line 8

Warning: session_start(): Cannot send session cookie - headers already sent by (output started at /home/mallorcasas/webapps/clubpollenca/clases/i18n.class.php:8) in /home/mallorcasas/webapps/clubpollenca/index.php on line 36

Warning: session_start(): Cannot send session cache limiter - headers already sent (output started at /home/mallorcasas/webapps/clubpollenca/clases/i18n.class.php:8) in /home/mallorcasas/webapps/clubpollenca/index.php on line 36


ELS ORIGENS DEL CLUB



L'aparició de societats privades és constant des de mitjan segle XIX a Mallorca (1). La Llei que va entrar en funcionament el 30 de juny de 1887 desenvolupà per primera vegada el dret d'associació, reconegut per la Constitució de 1876 i anteriorment per la de 1869. Segons aquesta Llei tots els espanyols podien associar-se o sindicar-se, se cercava que la llibertat fos compatible amb el manteniment de l'ordre públic. L'autoritat governativa, no tenia dret a aprovar o desaprovar els estatuts de les associacions. Només l'autoritat judicial podia decretar la seva dissolució. Fent referència a la Llei de 1887 , ja que era la vigent en el moment de la fundació del "Club Ciclista".

Seguint la tònica general a Mallorca, de segur que a Pollença existiren al segle XIX altres societats com és per exemple el "Casino del Progrés" del qual en tenim notícies gràcies al parlament que hi pronuncià en Ramon Picó i Campamar el 1870. (2). 

El "Club Ciclista Pollensín" va ésser fundat I'any 1910, per Antoni Cabanellas de Ca'n Vich, un senyor sens dubte molt particular. Però el president, Miquel Cerdà Cerdà, a l'any 1954, assegurava que la fundació de l'Entitat havia tingut lloc I'any 1899 (3). Nosaltres no hem pogut constatar tal afirmació, i segons totes les fonts a les quals hem tingut accés, la fundació fou a I'any 1910. 

En aquells moments (quan es produeix la fundació), el batlle era Jaume Martorell i Llitrà. Segons un periòdic local, ell i dos homes més tenien tot el poder en el poble: "En Pollensa hay tres hombres, que, uno por su personalidad y otro por su autoridad asumen la administración y dirección de este pueblo: D. Pedro Llobera, el cacique; D. Jaime Martorell, alcalde y D. Gabriel Guiraud, secretario; forman como una especie de Santísima Trinidad" (4). 

En aquestes circumstancies socio polítiques el "Club Ciclista" començà la seva trajectòria com a societat de caire esportiu i d'esplai. Sembla que es fundà sense uns objectius clars. Això tampoc no ho podem afirmar amb rotunditat, perquè la informació que tenim dels principis és poca i ambigua. La mancança més important són els primers estatuts, que ens donarien una visió de la intencionalitat i ens definirien el caràcter de l'Entitat. Emperò certes declaracions que es fan durant la celebració del primer aniversari ens fan pensar que alguns dels homes que fundaren el Club Ciclista, manifestaren inquietuts més enllà de les merament esportives. Exemple d’això és la valoració que Antoni Llobera va fer de la Societat: "Usó la palabra don Antonio Llobera quien felicitó de los progresos de la sociedad, diciendo que estos se deben en gran parte a la perseverancia continua del elemento obrero, en favor de la Entidad" (5). Dos anys després el Sr. Gestido féu unes manifestacions a favor del progrés de la ciència i del benestar del poble i la necessitat de lluitar per aconseguir-lo; afegí que en aquest projecte hi havia de participar tant I'element obrer com el capitalista (6). 

El Club fou una societat sense més importància que les que ja existien abans de la Guerra Civil al nostre poble: Joventut Obrera, Círculo de Obreros Albañiles, Unión Pollensina i més tard Centro Artístico i Club de Solteros. Emperò amb el temps desapareixeran totes i el Club Pollença serà l'única supervivent. 

El nom "Club Ciclista Pollensín" només durarà uns quants anys, després d'un temps canviarà el seu primitiu nom per l'actual de "Club Pollença". D'aquesta modificació no en sabem gaire coses ja que manquen les actes d'aquesta època .(1927-1933), potser perquè no es fessin o perque es perdessin. Per tant fou durant aquests anys quan es produeix el canvi de local i simultàniament el canvi de nom. 

Després de la Guerra Civil, a I'any 1941, un decret del 25 de gener, va limitar el dret d’associació que havia promulgat la Llei de 1887. Cap associació podia formar-se sense l'aprovació del Ministeri de la Governació. Al 1945 es va promulgar el "Fuero de los Españoles" que reconeixia que "los españoles podrán asociarse libremente para fines lícitos y de acuerdo con las leyes" (7). 

Ja hem dit abans que l'Entitat neix com a una societat de caire esportiu i d'esplai. Emperò al llarg de la seva historia poc a poc adquirirà un caire més cultural, aconseguint el zenit en aquest aspecte a la dècada dels cinquanta i dels seixanta. Serà l'epoca daurada del Club Pollença. 

Totes les inquietuds de l'Entitat en els anys cinquanta, són paleses a I'escut, que es va fer I'any 1954; l'autor fou en Dionís Bennassar, desprès d'un concurs. La iconografia és prou significativa. Porta les imatges de: N'Atenea o Minerva, deessa de la sabiduria i de la intel·ligència, protectora de les arts, que està representada amb l'elm; el Discòbol den Mirón representant del bé corporal i espiritual en relació amb els esports; la pomera, com a arbre de la ciència, representa aquest aspecte del saber humà; el bust en representació del pensament; el llibre obert amb el sol, indicant la llum de la sabiduria; i com a representació de Pollença, les insígnies del seu escut: El gall, l'estel i els tres xiprers. La iconografia d'aquest escut resalta les altes i sanes ambicions que s'albergaven al Club Pollença. 

El que no hem mencionat, i és important perque es mantindrà durant tota la historia del Club Pollença, és el seu caràcter d'institució sense vincles polítics ni religiosos. Aquesta intencionalitat apareix en els diferents estatuts. Així podem transcriure el que diuen al respecte els estatuts de l'any 1954: "...tiene por objeto fomentar toda clase de deportes y dedicarse a organizar actos recreativos y de esparcimiento, quedando prohibido en absoluto toda clase de discusiones y reuniones de carácter político y religioso" (8).

Notes dels orígens del Club

1. Lezcano Pastor, Alicia-Rosselló, Ma Concepción: "Sociedades privadas mallorquinas del siglo XIX" Introducción a su catalogación ~ -BSAL n° 39 (Palma 1983), pp. 539-546.

2. Picó y Campamar, Ramon: "Parlament dit en lo Casino del progrés de Pollença".-Palma, 1870.

3. "Pollensa" (1954- 1960) del 30 de juliol de 1954 (nO extraordinari).

4. "El Pollensín" 31 de marc; de 1911.

5. Id. del 12 de maig de 1911.

6. Id. del 7 de gener de 1913.

7. Fuero de los españoles 1945, article 16.

8. Reglament del Club Pollença del 30 d'octubre de 1954.
(Club Pollença - una aproximació a la seva història- )Per Caterina Joy Torrens, Francesca Llobera Llompart, Francesca Palou Fernández

LES  ARRELS  DEL  CLUB

Diuen del Futbol Club Barcelona que és més que un club. Aquesta màxima es pot aplicar perfectament al Club Pollença, aquesta institució local que, sens dubte, és més que un club les arrels del qual estan vinculades a un esport: el ciclisme.
En un context propici per a la creació de societats privades, l’any 1910 es funda el Club Ciclista Pollensín, encara que alguns com Miquel Cerdà Cerdà, president del Club Pollença l’any 1954, “assegurava que la fundació de l’Entitat havia tingut lloc l’any 1899”. Així ho apunten Caterina Joy, Francesca Llobera i Francesca Palou, al llibre Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975, en base a la informació apareguda en un número extraordinari de la revista Pollensa del 30 de juliol de 1954. A continuació, les autores d’aquest treball d’investigació aclareixen que “nosaltres no hem pogut constatar tal afirmació, i totes les fonts a les quals hem tengut accés,

la fundació fou l’any 1910”.
Sigui com sigui, el Club Ciclista Pollensín “començà la seva trajectòria com a societat de caire esportiu i d’esplai” com altres “que ja existien abans de la Guerra Civil al nostre poble: Joventut Obrera, Círculo de Obreros Albañiles, Unión Pollensina i més tard Centro Artístico i Club de Solteros”, així ho apunten Palou, Llobera i Joy.
Els socis del Club Ciclista Pollensín es reunien a la planta baixa de cal Lloro, a la mateixa plaça del Mercat de Pollença, just davant per davant de l’emblemàtic edifici del Club Pollença. I, com el seu nom indica, organitzaven activitats vinculades amb el ciclisme. De fet, “a principis de segle [XX], hi ha a Mallorca un gran interès pel ciclisme”. Així s’explica, per tant, no sols el nom de Club Ciclista Pollensín, sinó també l’afició per les bicicletes dels socis que, no sabem amb quina regularitat, organitzaven excursions amb aquest mitjà de locomoció.
La fotografia que il·lustra aquest escrit data de 1920, així ho indica una anotació manuscrita al darrere de la imatge. Tot i amb això es desconeix el lloc on es va captar, tan sols si era el destí final de la passejada o bé una aturada per reprendre forces i continuar endavant.
Pel que fa a la vintena de joves que hi apareixen, tan sols s’han pogut identificar mestre Martí Colom, que era un bon ferrer artesà; l’amo en Joan Aguiló “Serena” i l’amo en Joan Cortès “Bibí”. És possible que també hi hagi Pedro Tomàs Socias i un tal Reinés, àlies “Pastanaga”, però no és del tot clar.
Dos carnets de soci de Pedro Tomàs Socias aporten una mica d’informació sobre el Club Ciclista Pollensín. És important fixar-se que, segons el “título de socio de número” amb data de 1915, el número de socis de l’entitat era de 477 socis o més, ja que aquest (477) és el número que correspon a Pedro Tomàs Socias. En canvi, al “título de socio fundador propietario” amb data de 1917, el número de soci del mateix Pedro Tomàs Social baixa fins al 76, clara mostra de la decadent situació del Club Ciclista Pollensín. Segons fonts orals que ens han demanat mantenir-se en l’anonimat, sembla ser que, en aquella època, alguns dels socis es desentengueren i d’aquella escissió va sortir el Centre Artístic que el nostre informador recorda mantingué el local a cal Lloro. 
L’altra part en conflicte estava encapçalada per Antoni Cabanellas de can Vich. En aquest sentit, Joy, Llobera i Palou diuen que “el Club Ciclista Pollensín va ser fundat l’any 1910, per Antoni Cabanellas de can Vich, un senyor sens dubte molt particular”. 
En qualsevol cas, per aquelles dates 1915-1917, el president del Club Ciclista Pollensín era Matias Vanrell i el secretari, R. Albertí. Segons el nostre testimoni, aquest R. Albertí és molt probable que fos Ramon Albertí, propietari i impulsor de l’hotel Bellavista del Port de Pollença.
Fets aquests comentaris sobre els carnets de soci numerari i de soci fundador propietari, només cal afegir una curiositat: el dibuixet del ciclista amb què s’il·lustra la tarja.
Més enllà d’aquests comentaris a partir del material gràfic que acompanya aquest breu reportatget sobre les arrels del Club Pollença, pens que és interessant fer dos apunts més.
El primer té a veure amb l’evolució del Club Ciclista Pollensín que, entre 1927 i 1933, “canviarà el seu primitiu nom per l’actual de Club Pollença”, per dir-ho en paraules de les autores de Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975. Resulta que no hi ha les actes del període comprès entre 1927 i 1933, per la qual cosa no es pot datar exactament quan es produeix el canvi de local i de nom. Això no obstant, Joy, Llobera i Palou troben un document de 1934 en què es transcriu la intenció de prorrogar l’arrendament de ca n’Aulí.
Amb el temps, el Club Pollença “serà l’única supervivent” d’aquelles societats de moda a cavall dels segles XIX i XX, a la vegada que es consolidarà com una entitat de caire sociocultural més enllà del vessant esportiu i lúdic que marcà els orígens.
L’altre apunt està directament vinculat amb el Club Ciclista Pollensín que “gaudí d’autonomia pròpia, dins el Club Pollença. Es regí pels seus estatuts aprovats pels seus membres abans d’entrar-hi. Al mateix temps els assumptes administratius foren obligació de la junta directiva de l’esmentat Club”, talment ho recullen Francesca Palou, Francesca Llobera i Caterina Joy. L’any 1963, “el Club Ciclista Pollensín passà a integrar-se al Club, i així ho manifestà el president Jaume Tomàs [fill metge de Pedro Tomàs Socias] en una junta General celebrada l’1 de gener. Amb els membres de la junta directiva del Club Ciclista Pollensín presents a la sessió, el senyor president del Club Pollença, Jaume Tomàs, anuncia que “[el Club Ciclista Pollensín] pasa a partir de esta fecha a formar part de la sección deportiva de la sociedad”.
En definitiva, tot plegat és tan sols una mínima part de la rica història de l’apreciat Club Pollença, aquest Club que és més que un Club per a molts de pollencins i pollencines.  

REUNIÓ  A  LA  FRESCA

És possible que, en llegir aquest PUNT iNFORMATIU, el “Desembre congelat” propi del Nadal mallorquí hagi fet acte de presència. De moment, però, sembla ser que les temperatures característiques de la més primerenca tardor s’allargaran fins a l’arribada de l’hivern meteorològic.
Aquesta introducció meteorològica explica que, per aquest quinzenal, haguem escollit una magnífica fotografia d’un grup d’homes reunits a la fresca del carrer Major, alguns amb un geladet en les mans.
Concretament, la reunió a la fresca immortalitzada per la càmera del fotògraf pollencí Guillem Bestard l’any 1920, es va fer a la cantonada que formen el carrer Major amb la plaça de l’Almoina. La raó de la trobada, si és que n’hi havia alguna, no la sabem, probablement compartir un horabaixa amb els amics, conversant sobre el món i la bolla.
Els reunits, en canvi, sí que els han pogut identificar i, d’esquerra a dreta, són: el poeta i polític, Don Ramon Martorell Bennàssar “Sionet”; Don Gabriel Sureda Cerdà “Metge Sureda”, mereixedor de ser nomenat “benefactor del poble per la seva humanitat”; Don Alejandro Llabrés Pujol “de Bóquer”, Don Pedro Tomàs Socies “Manescal”; el senyor del capell no s’ha pogut identificar; Don Jesús Solis “Notari”; Don Martí Llobera, metge germà del capellà Don Pep “Blaiet” i Don Antoni Cabanellas Vich, fundador del Club Pollença l’any 1910. Fotografia cedida per Joan Tomàs Vila.

 

Aquesta fotografia és un retall d’una revista o catàleg d’una exposició que, amb el títol de “Pintura española contemporanea” es va fer al Club Pollença, l’any 1973. Aquesta data (1973) apareix escrita a mà i amb bolígraf blau vora el peu de foto que diu així: “Pollensa: inauguración exposición ‘Pintura española contemporánea’, con asistencia de las primeras autoridades de la villa”.
D’aquestes autoridades, s’han pogut identificar, d’esquerra a dreta: Martí March, Bernat Oliver “Raconer”, Rafel Bordoy, Miquel “Pascolí”, Beatriz Anglada, Pizarro, XXXX Guàrdia Civil, Antoni Rosselló, Salvador Vidal i Miquel Bota.
Per contra, res no s’ha pogut saber sobre l’esmentada exposició, ja que, al llibre Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975, sobre les mostres col·lectives d’aquell any apunta: “no trobam referències del 1973 però sí del 1974 en què ‘Art i Joventut’ organitzà una exposició col·lectiva de joves artistes a la Casa de Cultura (de la Caixa de Pensions)”.
Per titlera banda, al mateix estudi, en el capítol d’individuals, s’apunta que “el 1973 Josep Torrandell tornà a exposar la seva obra del 14 al 25 d’abril”.
Una i titlera referències podrien fer esment a la inauguració retratada. Això no obstant, sembla clar que l’espai és el Club i que la mostra inclou obres de diferents artistes.