ELS ORIGENS DEL CLUB
L'aparició de societats privades és constant des de mitjan segle XIX a Mallorca (1). La Llei que va entrar en funcionament el 30 de juny de 1887 desenvolupà per primera vegada el dret d'associació, reconegut per la Constitució de 1876 i anteriorment per la de 1869. Segons aquesta Llei tots els espanyols podien associar-se o sindicar-se, se cercava que la llibertat fos compatible amb el manteniment de l'ordre públic. L'autoritat governativa, no tenia dret a aprovar o desaprovar els estatuts de les associacions. Només I'autoritat judicial podia decretar la seva dissolució. Fent referència a la Llei de 1887 , ja que era la vigent en el moment de la fundació del "Club Ciclista". Seguint la tònica general a Mallorca, de segur que a Pollença existiren al segle XIX altres societats com és per exemple el "Casino del Progrés" del qual en tenim notícies gràcies al parlament que hi pronuncià en Ramon Picó i Campamar el 1870. (2).
El "Club Ciclista Pollensín" va ésser fundat I'any 1910, per Antoni Cabanellas de Ca'n Vich, un senyor sens dubte molt particular. Però el president, Miquel Cerdà Cerdà, a I'any 1954, assegurava que la fundació de l'Entitat havia tingut Iloc I'any 1899 (3). Nosaltres no hem pogut constatar tal afirmació, i segons totes les fonts a les quals hem tingut accés, la fundació fou a I'any 1910.
En aquests moments (quan es produeix la fundació), el batlle era Jaume Martorell i Llitrà. Segons un periòdic local, ell i dos homes més tenien tot el poder en el poble: "En Pollensa hay tres hombres, que, uno por su personalidad y otro por su autoridad asumen la administración y dirección de este pueblo: D. Pedro Llobera, el cacique; D. Jaime Martorell, alcalde y D. Gabriel Guiraud, secretario; forman como una especie de Santísima Trinidad" (4).
En aquestes circumstancies socio polítiques el "Club Ciclista" començà la seva trajectòria com a societat de caire esportiu i d'esplai. Sembla que es fundà sense uns objectius clars. Això tampoc no ho podem afirmar amb rotunditat, perquè la informació que tenim dels principis és poca i ambigua. La mancança més important són els primers estatuts, que ens donarien una visió de la intencionalitat i ens definirien el caràcter de l'Entitat. Emperò certes declaracions que es fan durant la celebració del primer aniversari ens fan pensar que alguns dels homes que fundaren el Club Ciclista, manifestaren inquietuts més enllà de les merament esportives. Exemple d’això és la valoració que Antoni Llobera va fer de la Societat: "Usó la palabra don Antonio Llobera quien felicitó de los progresos de la sociedad, diciendo que estos se deben en gran parte a la perseverancia continua del elemento obrero, en favor de la Entidad" (5). Dos anys després el Sr. Gestido féu unes manifestacions a favor del progrés de la ciència i del benestar del poble i la necessitat de lluitar per aconseguir-lo; afegí que en aquest projecte hi havia de participar tant I'element obrer com el capitalista (6).
El Club fou una societat sense més importància que les que ja existien abans de la Guerra Civil al nostre poble: Joventut Obrera, Círculo de Obreros Albañiles, Unión Pollensina i més tard Centro Artístico i Club de Solteros. Emperò amb el temps desapareixeran totes i el Club Pollença serà I'única supervivent.
El nom "Club Ciclista Pollensín" només durarà uns quants anys, després d'un temps canviarà el seu primitiu nom per I'actual de "Club Pollença". D'aquesta modificació no en sabem gaire coses ja que manquen les actes d'aquesta època .(1927-1933), potser perquè no es fessin o perque es perdessin. Per tant fou durant aquests anys quan es produeix el canvi de local i simultàniament el canvi de nom.
Després de la Guerra Civil, a I'any 1941, un decret del 25 de gener, va limitar el dret d’associació que havia promulgat la Llei de 1887. Cap associació podia formar-se sense I'aprovació del Ministeri de la Governació. Al 1945 es va promulgar el "Fuero de los Españoles" que reconeixia que "los españoles podrán asociarse libremente para fines lícitos y de acuerdo con las leyes" (7).
Ja hem dit abans que l'Entitat neix com a una societat de caire esportiu i d'esplai. Emperò al llarg de la seva historia poc a poc adquirirà un caire més cultural, aconseguint el zenit en aquest aspecte a la dècada dels cinquanta i dels seixanta. Serà I'epoca daurada del Club Pollença.
Totes les inquietuds de I'Entitat en els anys cinquanta, són paleses a I'escut, que es va fer I'any 1954; I'autor fou en Dionís Bennassar, desprès d'un concurs. La iconografia és prou significativa. Porta les imatges de: N' Atenea o Minerva, deessa de la sabiduria i de la intel·ligència, protectora de les arts, que està representada amb I'elm; el Discòbol d'En Mirón representant del bé corporal i espiritual en relació amb els esports; la pomera, com a arbre de la ciència, representa aquest aspecte del saber humà; el bust en representació del pensament; el Ilibre obert amb el sol, indicant la Ilum de la sabiduria; i com a representació de Pollença, les insígnies del seu escut: El gall, I'estel i els tres xiprers. La iconografia d'aquest escut ressalta les altes i sanes ambicions que s'albergaven al Club Pollença.
El que no hem mencionat, i és important perque es mantindrà durant tota la historia del Club Pollença, és el seu caràcter d'institució sense vincles polítics ni religiosos. Aquesta intencionalitat apareix en els diferents estatuts. Així podem transcriure el que diuen al respecte els estatuts de I'any 1954: "...tiene por objeto fomentar toda clase de deportes y dedicarse a organizar actos recreativos y de esparcimiento, quedando prohibido en absoluto toda clase de discusiones y reuniones de carácter político y religioso" (8).
Notes dels orígens del Club
1. Lezcano Pastor, Alicia-Rosselló, Ma Concepción: "Sociedades privadas mallorquinas del siglo XIX" Introducción a su catalogación ~ -BSAL n° 39 (Palma 1983), pp. 539-546.
2. Picó y Campamar, Ramon: "Parlament dit en lo Casino del progrés de Pollença".-Palma, 1870.
3. "Pollensa" (1954- 1960) del 30 de juliol de 1954 (nO extraordinari).
4. "El Pollensín" 31 de marc; de 1911.
5. Id. del 12 de maig de 1911.
6. Id. del 7 de gener de 1913.
7. Fuero de los españoles 1945, article 16.
8. Reglament del Club Pollença del 30 d'octubre de 1954.
(Club Pollença - una aproximació a la seva història- )Per Caterina Joy Torrens Francesca Llobera Llompart
Francesca Palou Fernández
----------------------------------------------------
nùm 280
“PINTURA ESPAÑOLA CONTEMPORANEA”
Eva Cerdà
Aquesta fotografia és un retall d’una revista o catàleg d’una exposició que, amb el títol de “Pintura española contemporanea” es va fer al Club Pollença, l’any 1973. Aquesta data (1973) apareix escrita a mà i amb bolígraf blau vora el peu de foto que diu així: “Pollensa: inauguración exposición ‘Pintura española contemporánea’, con asistencia de las primeras autoridades de la villa”.
D’aquestes autoridades, s’han pogut identificar, d’esquerra a dreta: Martí March, Bernat Oliver “Raconer”, Rafel Bordoy, Miquel “Pascolí”, Beatriz Anglada, Pizarro, XXXX Guàrdia Civil, Antoni Rosselló, Salvador Vidal i Miquel Bota.
Per contra, res no s’ha pogut saber sobre l’esmentada exposició, ja que, al llibre Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975, sobre les mostres col·lectives d’aquell any apunta: “no trobam referències del 1973 però sí del 1974 en què ‘Art i Joventut’ organitzà una exposició col·lectiva de joves artistes a la Casa de Cultura (de la Caixa de Pensions)”.
Per altra banda, al mateix estudi, en el capítol d’individuals, s’apunta que “el 1973 Josep Torrandell tornà a exposar la seva obra del 14 al 25 d’abril”.
Una i altra referències podrien fer esment a la inauguració retratada. Això no obstant, sembla clar que l’espai és el Club i que la mostra inclou obres de diferents artistes.
Foto cedida per Bartomeu Riera.
___________________________________
Article de Antonia Visens sobre el CLUB POLLENÇA. Diari HULTIMA HORA sabado 28 de junio de 1986.
una copia del article la teniu aqui El club Pollença cumple 76 años
___________________________________
CLUB POLLENÇA
Una aproximació a la seva història
1910 - 1975
Caterina Joy Torrens
Francesca Llobera Llompar
Francesca Palou Fernandez