Els arquitectes Emiliano López -que té l'estudi a Barcelona junt amb Mónica Rivera- i Stephen Bates varen encetar la novena edició de la Setmana d'Arquitectura i Disseny del Club Pollença amb un èxit d'aforament.

Emiliano López va començar la intervenció mostrant intervencions puntuals per explicar com entén l'arquitectura; com un compromís social, cultural i ambiental. Per, seguidament, centrar-se en un seguit de projectes concrets: l'Hotel Aires de Bardenas (2007), el Social Housing for Young People, la House and Yoga Center es troba a Sant Cugat del Vallès (2011-2015), la Two Cork Houses, Palafrugell, Girona (2012), la Passive House in Arteaga (Bizcaia) (2021) I l'Intergenerational Social Housting a Esportes (2021).

López va parlar de com concep l'arquitectura; com un "espai per eixamplar límit". Va llegir una frase de l'arquitecte neerlandès Aldo Van Eryck on posa de manifest que "l'arquitectura a d'estendre 'la prima frontera', persuadir-la per convertir-la en un territori- un lloc intermedi articulat". Van Eryck fa una similitud en la vorera de mar, on la terra no es pot escapar de la mar i inversa.López va exposar diversos projectes on impera aquesta filosofia.

L'Hotel Aires de Bardenas, situat en un camp de blat a tres quilòmetres del centre històric de Tudela i dins de la zona d'influència del Parc Natural de les Bardenas Reales, n'és un d'ells i les Two Cork Houses,..

L'arquitecte va acabar la seva intervenció explicant el projecte les 18 cases intergeneracionals distribuïdes en planta baixa més dues plantes que han projectat a Esporles i que han dissenyat per assolir les reduccions d'emissions del 100% exigides per la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica que s'aplicaran a les futures construccions que es realitzin a partir del 2050. L'edifici va obtenir la qualificació energètica de classe A amb un consum energètic de 10,7 kWh/m² anuals i unes emissions de 3,10 kg de CO₂/m² anuals.

López va detallar com s'ha de dur a terme la gestió conjunta d'aquest edifici per aconseguir el propòsit energètic pel qual s'ha dissenyat

.Els treballs de López-Rivera ha estat reconegut en diverses ocasions amb premis tant nacionals com internacionals entre els quals cal destacar el Premi de la X i de la XIV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo, Premi de la VII Bienal Iberoamericana deArquitectura y Urbanismo, Premi AR Emerging Architecture Award (UK) i el Premi FAD d'Arquitectura (2008) entre altres reconeixements. Els seus projectes han estat publicats en mitjans nacionals i internacionals com ara El Croquis (Espanya), A + U (Japó), Domus, Casabella (Itàlia), I.D. Magazine, Interior Design (New York), The Architectural Review, Monocle (Londres), Detail (Alemanya) entre d'altres.

Bates: "Les coses ordinàries contenen els misteris més profunds"

L'arquitecte Stephen Bates va iniciar la seva intervenció explicant la relació que manté amb les Balears i com les amistats que hi té li varen permetre portar els seus estudiants de TU Munich a Mallorca i visitar una sèrie de projectes de l'Ibavi. També la relació amb Biel Huguet que el 2018 va dissenyar una rajola per un edifici en el moll d'Anvers.Durant la seva conferència titulada "Figures, Doors and Passages" -aquesta frase prové d'un assaig de Robin Evans, de 1978 , sobre la cultura del pla i com ha evolucionat.

Bates va voler posar de manifest com "les coses ordinàries (corrents) contenen els misteris més profunds" i va mostrar com tot el que és normal sembla a la vegada neutre i indispensable "amaga -en paraules seves- el poder que l'ordenació habitual de l'espai domèstic exerceix sobre les nostres vides i aquesta organització té un origen i una finalitat".En aquesta línia va explicar com s'interrelaciona la propietat privada i la pública a la seva ciutat natal, a Londres, on va dir "la corona mai ha domat a les masses" i com dialoguen diferents transicions existents entre la cosa pública i la cosa privada i va mostrar exemples concrets com ara Covent Garden que són, digué, "regals que l'arquitectura pot donar a la ciutat".

Va parlar dels llocs de reunions socials informals, com ara els esgraons d'un banc, i la sensibilitat dels arquitectes per formar-los i protegir-los. Per Bates és essencial conservar la relació amb l'entorn i mantenir aquests "llindars domèstics" entre el que és públic i privat. Ell va dir que "sempre cerca una arquitectura que faci que mediadora amb l'entorn i que s'ofereix amb generositat a la ciutat de la qual forma part" perquè a ell realment el que l'interessa és "la mediació relacionada amb la transformació: preparar-se per al canvi".

A partir d'aquesta idea, va explicar diferents projectes com el d'un edifici ubicat al sudoest de Londre, Courtyard housing, al costat de Lavender Hill, Londres (2016 - 2021) o el bloc de la mansió Hampstead, a Londres, Regne Unit, 2022. Amb aquest darrer projecte que consta de 29 apartaments de 6 plantes dissenyats específicament per acollir persones grans que vulguin viure de manera independent, però com a part d'una comunitat i compartir serveis i instal·lacions, va tancar una conferència.

Stephen Bates (1964) es va graduar al Royal College of Art el 1989 i es va formar professionalment a Londres i a Barcelona. El 1996 i al costat de Jonathan Sergison, va fundar Sergison Bates architects. Compta amb el Premi Erich Schelling i la Medalla d'Or Heinrich Tessenow i ha aixecat la persiana a Zuric i a Brussel·les.Al camp de la docència, Stephen Bates ha impartit classes a l'Architectural Association i ha estat professor convidat a ETH Zurich, EPF Lausanne, ETSAB Barcelona, l'Escola d'Arquitectura d'Oslo, la Universitat d'Anvers i GSD Harvard. També ha estat membre de jurats de nombrosos concursos d'arquitectura internacionals, com els Premis FAD ibèrics, el Premi Stirling al Regne Unit, el Premi Belga d'Arquitectura i com a president del jurat del Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea 2017 - Premi Mies van der Rohe.Des del 2009 és professor d'Urbanisme i Habitatge a TUM, Technische Universität München