Antoni Alomar i Antoni Gaudí varen ser els protagonistes de la segona jornada de la Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença que va tenir lloc, ahir vespre, al Club Pollença.

El doctor en Geografia por la UIB, Gabriel Alomar, i l'arquitecte Francisco Cifuentes, varen presentar el que sense dubte és un dels arquitectes més prestigiosos de Balears, Antoni Alomar. Ell és fill de l'arquitecte i urbanista Gabriel Alomar i Esteve, responsable de la gran reforma de la ciutat de Palma que es va fer durant els anys 40 del segle XX (coneguda com a Pla Alomar), i parent de Gabriel Alomar i Villalonga, el prolífic escriptor i polític combatiu.

Cifuentes va realitzar una antologia sobre la seva extensa trajectòria professional i va explicar la seva recerca per l'autosuficiència constructiva; mentre que el seu fill, Gabriel Alomar, va abordar l'antropologia de la seva arquitectura, les arrels i la seva petjada en la preservació de les tècniques locals al Mediterrani.

Cifuentes va parlar del seu pragmatisme i la renúncia a les espectacularitats gratuïtes que sovint han fet que Alomar cercar maneres més eficaces i barates de concretar els projectes que li encarregaven, com va passar a l'església de l'Encarnació, que data de principis dels 60. "El bisbat de Mallorca va dir-li que disposaven d'un solar per construir-hi una església, però que no tenia diners i Alomar els va fer veure que no calia destinar-lo tot al temple: 'Per què només voleu fer una església quan podeu fer l'església a la planta baixa i, després, pisos?'", va recordar Cifuentes. Alomar els va fer veure que una església no havia de tenir sempre una façana i un volum. D'aquesta manera, la meitat dels pisos es quedaren en mans del constructor i l'altra en mans del bisbat, que amb els diners que va estalviar-se i guanyar va poder construir el Museu Diocesà, entre altres projectes

.Cifuentes també va fer referència a una altra anècdota; quan el bisbe li va demanar a Alomar què projectàs l'església dels Llombarts i ell li va fer saber que era ateu. Llavors, el bisbe li va respondre, "cristians en tenc molts, l'únic que necessit és un arquitecte". Cifuentes va presentar diferents projectes, a més de l'església de l'Encarnació, a Palma, també la dels Llombards, a Santanyí, l'església de la Colònia de Sant Jordi, l'institut Antoni Maure de Palma i els jardins de s'Hort des Rei que va projectar juntament amb Gabriel Alomar i Ignació Moreno Prieto.

Ambdós, tant Cifuentes com Gabriel Alomar varen parlar de la pregunta que es feia Antoni Alomar, de com l'home podia aconseguir l'autosuficiència energètica, i en aquest sentit explicaren les relacions que va mantenir amb arquitectes que residien a Eivissa com Erwin Broner o Henri Quillé.

Gabriel Alomar va parlar de l'Alomar antropòleg. "Ell és un dels homes que més han treballat per recuperar i donar a conèixer la tradició i la tècnica de la construcció de pedra en sec, una tasca que l'any 1986 el va dur a fundar l'Escola de Margers de Mallorca, la primera d'aquesta mena a l'estat espanyol". També va recordar una frase que ell esmentava i és que "els arquitectes amb 'A' majúscula primer hauríem de ser arquitectes amb la 'a' minúscula", en el sentit que cal conèixer les primeres construccions.

BRUFAU: "GAUDÍ, NO NECESSITAVA FER CÀLCULS D'ESTRUCTURES"

El doctor Robert Brufau, que va restaurar espais de la Pedrera, va mostrar com la naturalesa i els esquelets dels animals vertebrats, en concret la boa constrictor, varen inspirar a Antoni Gaudí. 

“Gaudí va inspirar la seva arquitectura en la naturalesa i va imitar la funcionalitat d'animals i plantes incorporant-les a les seves obres”. Va mostrar espines de peix, caragols, petxines, fulles de palma. “Els exemples reals d'aquests elements els trobem a La Pedrera, Colònia Güell, Sagrada Família, Casa Batlló, Parc Güell i altres de les seves obres”.

Brufau va explicar com Gaudí va ser "innovador" dissenyant estructures, i ho va fer mostrant el sistema de proves per fer arcs de sustentació amb la forma invertida d'una cadena o també, amb trames de cadenes, a les que posava pesos equivalents a les càrregues que hauran de suportar. Una altra idea, que va tractar, va ser eliminació de contraforts, i en aquest sentit, va dir que tenim un clar exemple a la Sagrada Família, "on fa servir el concepte d'arbres que s'ajunten a dalt i sembla que estem en un bosc encantat".

 Bufrau va posar de manifest el fet que Gaudí no fes no càlculs d'estructures, "no els necessitava, tenia un gran coneixement dels comportaments resistents dels materials que havia extret de la seva atenta observació de la natura, el millor mestre que pot tenir un arquitecte".L’arquitecte català va realitzar la rehabilitació de les golfes i el terrat de la Pedrera. El 1997, la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, per aquest treball. Durant quinze anys he desenvolupat tasques d'assessor d'estructures de la Pedrera. És una obra que coneix en profunditat com va demostrar durant la conferència del Club Pollença.Robert Brufau i Niubó (Mollerussa, 1946) és doctor arquitecte fundador de Robert Brufau Asociados (1976), de BOMA (1982) i de BBG (2014), empreses especialitzades en dissenys estructurals.Durant 40 anys va ser professor d'Estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Brufau ha realitzat càlculs per a 14 arquitectes guardonats amb el Premio Pritzker i ha participat com a autor de l'estructura en 46 obres que han guanyat el Premi FAD d'Arquitectura.