La tinent de batle d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, va explicar ahir vespre en la Setmana d'Arquitectura i Disseny del Club Pollença el projecte de la 'superilla' de l'Eixample. L'Ajuntament de Barcelona vol convertir en els pròxims anys un de cada tres carrers de l'Eixample en un eix verd, adaptant el model d'Ildefons Cerdà al segle XXI i a la ciutat postpandèmia. 

El seu objectiu -va dir Sanz- és que "la gent vulgui i pugui viure a la ciutat. Com a responsables que som tenim l'obligació moral plantejar els camins d'un possible canvi".

Sanz, que va definir la proposta de "molt humil". La va resumir en una idea "molt sencilla", "esteim recuperant el Pla Cerdà". El Pla Cerdà es va dissenyar per modernitzar la ciutat de finals del segle XIX i fer-la més saludable i habitable. La trama Cerdà és el punt de partida per la transformació que vol desenvolupar el govern d'Ada Colau, extraient els seus conceptes originals i adaptant-los al segle XXI. 

"Per exemple, si en les últimes dècades els interiors de les illes de l'Eixample havien de servir per tenir espais verds i ser un punt de trobada pels veïns, ara seran carrers com Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona els que respondran a aquest propòsit", va explicar Sanz. 

L'Ajuntament vol deixar enrere el model liberal del segle XX i pensar amb la gent que han estat "exclosos" a l'hora de realitzar la planificació urbanística de la ciutat, com són -va dir- els infants i la gent major.

Segons Sanz, si Cerdà va transformar l'Eixample per reduir l'excessiva concentració d'habitatges, ara toca fer el mateix amb els cotxes. La tinent d'alcalde va exposar que Barcelona concentra 6.000 cotxes per kilòmetre quadrat, superant les ràtios d'altres ciutats europees com Madrid, París i Londres que, a més, són més grans. Així mateix, ha alertat que uns 350.000 cotxes travessen diàriament el centre de la ciutat per l'Eixample. "Un dels nostres propòsits és reduir aquesta xifra per millorar la salut dels seus ciutadans", afirmar.

Segons Sanz, aquesta transformació altres polítiques com el reforç del transport públic i el cotxe elèctric. El full de ruta de l'Ajuntament de Barcelona per als pròxims anys és transformar 21 dels 61 carrers que té l'Eixample en eixos verds i generar 21 noves places als encreuaments, sense concretar, però, quan s'arribaria a aquest escenari. Amb aquest pla s'aconseguirà sumar més de 30 kilòmetres pacificats —tres cops l'Avinguda Diagonal—; 3,9 hectàrees de places; incrementar en 33,4 hectàrees l'espai per a vianants —un parc de la Ciutadella—, i 6,6 hectàrees de verd urbà —sis illes de l'Eixample—. Tot això farà que un de cada tres carrers de l'Eixample sigui un eix verd i els seus veïns tinguin a menys de 200 metres un d'aquests nous carrils o places.

"Aquesta proposta no va d'ideologies, sinó de sentit comú pel temps que estam d'emergència climàtica", va sentenciar Sanz. 

La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyols, va assistir a la conferència, on també es va poder veure el coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Enric Apesteguia, així com diferents arquitectes entre els quals destacava Carme Pinós, Premi Nacional d'Arquitectura 2021.

Sascha Lobe, entre la comunicació visual i l'arquitectura

El dissenyador gràfic Sascha Lobe, que treballa en la intersecció de la comunicació visual i l'arquitectura i que actualment és Pentagram, va cloure la Setmana d’Arquitectura i Disseny Club Pollença exposant la identitat visual que ha dissenyat per alguns  projectes arquitectònics. 

El 2014, Lobe i el seu equip van assumir la cobejada tasca de dissenyar la primera identitat corporativa per al Museu Bauhaus-Archiv de Berlín, creant una tipografia personalitzada que reuneix elements de diversos dissenys de l'arxiu. Recentment, ha col·laborat amb David Chipperfield Architects per crear la senyalització i la recerca de camins per a la nova seu de 30 plantes de la marca de bellesa coreana Amorepacific a Seül i també ha treballat amb Mercedes Benz i Adidas, així com amb el Kunsthaus de Zuric i la Biblioteca Nacional de Luxemburg.

Lobe, que és expert en lingüística espacial i orientació a través del disseny, va mostrar com "concilia la gràfica ambiental amb l'arquitectura" i com traspassa les regles que marca el llenguatge parlat a l'hora de dissenyar cercant la part poètica. Ell impulsa un disseny gràfic "una mica més cap a la direcció de l'art sense ser egoistes com podria ser un artista".

Lobe estudia el context de cada projecte. Li agrada “fer coses o expressar idees que ja hi són però no de forma visual”. A més, li agrada “molt fer coses sense context, així que puc fer el que vull i el que crec que és una bona declaració visual, i crec que aquest equilibri està en tots els projectes que he fet fins ara".

Lobe està col·laborant rajoles Huguet. “Esteim desenvolupament d'un sistema de rajoles flexibles inspirat a Le Corbusier” va explicar mentre mostrava la diversitat de llenguatges que poden expressar en funció de la seva col·locació.