Anglada Camarasa torna al Club Pollença amb una exposició dels seus dibuixos que s'inaugurarà el 27 de juliol, a les 21 hores. L'exposició romandrà oberta al públic l'agost i el setembre. Anglada Camarasa va ser un dels primers socis del Club Pollença, quan la societat era una entitat esportiva, el Club Ciclista Pollensín. Anglada Camarasa junt amb Tito Cittadini es van fer Socis Honoraris Transeúnts el 1914. 

conferències

Posteriorment, tindrà lloc un seguit de conferències. Dia 5 de setembre a les 20.30 hores, Silvia Pizarro parlarà "Hermen Angalda, aproximació al personatge" i, posteriorment, dia 12 de setembre, a les 20.30 hores, Rosario Alomar i Maria Carbonell debatran sobre "Anglasa Camarasa una col·lecció protegida".

El pintor Hermenegildo Anglada Camarasa​ (Barcelona, 11 de setembre de 1871- Port de Pollença, 7 de juliol de 1959) fou un destacat representant del modernisme català. i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme. Anglada Camarasa​ fou un dels primers socis del Club POllença.

Fou el pintor més jove de la segona generació modernista, es va formar a Barcelona per després traslladar-se a París, ciutat on va residir entre el 1894 i el 1914. A París, sota la influència d'Edgar Degas i Henri de Toulouse-Lautrec, va pintar suggeridores i brillants escenes de la vida nocturna, amb uns marcats efectes de llum. Els locals nocturns li oferien a Anglada Camarasa l'ambient, els personatges i la llum que la seva obra requeria en aquells moments. Entre les preferències temàtiques del pintor sobresurt el món decadent i superficial de la prostitució de luxe i la droga.

Mallorca, 1914 a 1959

Amb la Gran Guerra, el seu art va quedar força desconnectat d'Europa i ell va buscar un refugi paradisíac a Mallorca, que li va atorgar tota una nova temàtica mai concebuda tanmateix amb criteri realista. Muntanyes i cales properes a Pollença, flors i fons submarins van esdevenir els nous pretextos. El seu gran nom d'abans li va obrir les portes, després, del mercat americà del Nord i del Sud, singularment els Estats Units i l'Argentina, on exposà constantment fins a la Guerra Civil espanyola. Amb tot, la primera gran monografia sobre ell va aparèixer arran d'una gran exposició itinerant a Anglaterra el 1929.

A les Illes Balears el va acompanyar el seu deixeble avantatjat Tito Cittadini, el 1916 quedava fundada per ells l'Escola de Pollença. Tot i que participà en diferents esdeveniments com l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 en què disposà d'una sala especial; Anglada Camarasa va residir des de llavors a Mallorca d'una manera gairebé continuada fins a la seva mort, a les Illes Balears gran part de les seves pintures aborden els paisatges, els costums, els personatges populars i interiors de cafès. Tanmateix en aquesta etapa es produí el constant desplegament de la seva obra pels Estats Units, especialment a través de Carnegie Institute de Pittsburgh. El 1932 va ser elegit membre corresponent a Mallorca de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Republicà i maçó, durant la Guerra Civil espanyola es va refugiar al Monestir de Montserrat, per especial concessió de la Generalitat de Catalunya, i allà la peculiar orografia de la muntanya originà la seva darrera gran època pictòrica original. Després de la guerra es va exiliar a Pougues-les-Eaux (França). Després d'un llarg exili a França, no va tornar a Mallorca fins al 1947, i morint el 1959 al Port de Pollença. El 1967 casa seva es va obrir al públic uns anys com a museu privat.

El 1991 bona part de la seva obra conservada en aquest museu va ser adquirida per la Fundació La Caixa. Actualment s'exhibeix al CaixaFòrum de Palma, a l'edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner de l'antic Grand Hotel.