Nuesa és la qualitat d’estar descobert, a la vista de tots, despullat del que cobreix o adorna. A Nuesa hi ha, d’una banda, cossos femenins dins escenaris diversos, sense grans maquillatges, il·luminats de forma senzilla, i d’altra, paisatges desproveïts de qualsevol tipus d’artifici, fins i tot despullats del color. Vist que el nu i el paisatge es consideren disciplines artístques, resulta coherent incloure en un mateix projecte imatges de les dues sèries, perquè, com a formes d’art, ambdues busquen un tipus de vibració emocional que reconforta o inquieta, que ens porta de la serenor a l’agitació. Confrontar vistes idíl·liques de la natura amb fotos d’una certa agrura de cossos actuals de dones creïbles és assumir que les pulsions primeres i el delit espiritual són cares d’una mateixa moneda.

Joan Sastre (Selva, 1961)