L'escriptora, tracuductora i música, Laia de Malo, va presentar ahir vespre, en el saló del Club Pollença, la traducció al català amb comentaris del llibre Die Niemandsrose (La Rosa de Ningú) que ha duit a terme el poeta, traductor, assagista i editor de poesia Arnau Pons, el que sens dubta ha estat com un dels llibres més importants i bel·ligerants del poeta. Durant la presentació del llibre del poeta que va respondre amb versos a l'horror de l'Holocaust, Sílvia Wolterman va llegir poemes de l'autor en alemany i Arnau Pons ho feu en català. Posteriorment, Pons feu una breu explicació de cada un d'ells perquè es pogués entendra el sentit el poema en si.

Paul Celan (Czernowitz, 1920 – París, 1970) pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la col·laboració dels feixismes romanès i ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir en els afusellaments en massa i enterrat en una fossa comuna; ella, d’un tret a la nuca quan ja no va ser apta per treballar. En certa manera, la mare havia llegat al fill una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a la comesa; també el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’una estada a Bucarest (aleshores dins l’URSS) i d’una altra, molt breu, a Viena, es va instal·lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.