El 1953, un grup de tres joves pollencins, Antoni March Caldés, Biel Perelló Siquier i Ramón Reig Vila, va constituir l'associació de fotògraf C.A.F. (Centre d'Activitats Fotogràfiques). Les seves instantànies varen rompre motlles, en un moment en què s'apostava pel pictorialisme ells es varen decantar pel neorealisme italià. En alguns casos les seves fotografies varen travessar fronteres i d'altres varen obrir portades de diaris, com la de La Vanguardia, va ser amb la gran nevada que tingué lloc a Pollença de 1956.
En aquella època 1954/59, a Ciutat hi havia la revista Cort, on Pollença tenia una secció pròpia Pollença en Cort que dirigia Miquel Bota Totxo, i entre els col·laboradors hi havia Enrique Domínguez, Joan Albis, Bartomeu Riera, Pep Cabanelles i per descomptat la C.A.F. El president del Club Pollença, Biel March, fill d'Antoni March d'un dels socis de la C.A.F., és qui ha comissariat l'exposició juntament amb Biel Perelló, fill de Biel Perelló Siquier. Aquesta exposició s'inaugurarà al Club Pollença, dia 29 de juliol.

C.A.F.1953-1959-Fotografia a la recerca de la modernitat

Antoni March Caldés - Biel Perelló Siquier - Ramón Reig Vila

A la Mallorca dels anys 50 la cultura era una cosa escassa, encara pesava molt una  postguerra eterna que no acabava de donar pas a una recuperació de les arts com hi havia hagut en temps de la II República, estant en simbiosi amb les avantguardes europees.

Però dins aquest món de tons grisos, a Pollença, una entitat en aquells anys ja consolidada com el Club Pollença, s’esforçava per anar normalitzant la quotidianitat amb exposicions i cicles de conferències, desaparegudes en esclafir la guerra, ja que la majoria dels artistes o intel·lectuals, molts d’ells estrangers  havien migrat.

Aquest era el panorama que tenia la joventut pollencina quan un grup d’amics atrets per la cultura, van coincidir l’any 1953, fregant els 20 anys, fent el servei militar a la Base del Moll.

N’Antoni March en Biel Perelló i en Ramón Reig eren joves interessats en la pintura, en la literatura, en el teatre.... Pintar i presentar-se als certàmens d’aficionats del Club Pollença era habitual en ells. Però tenien una altra curolla, la fotografia. 

En aquells anys al municipi de Pollença només hi havia un negoci fotogràfic, Can Bestard, regentat pel fill de don Guillem Bestard, Josep, que moriria l’any 1954, continuat després per Joan Cerdà.

La fotografia era una afició cara, un luxe en una època de caresties, i comprar càmeres, negatius i engegar un petit laboratori era realment una heroïcitat per aquells joves amb pocs recursos. Tant és així que molts de productes de laboratori de revelat se feien manualment a partir de productes farmacèutics.

Però la seva voluntat creativa era forta, tenien idees noves rebudes provablement del cinema, del que n’eren uns enamorats, del neo-realisme italià per posar-ne un exemple i que més endavant els duria a alguns d’ells a ser fundadors de “Art i Joventut”, germen del Festival de Cine Amateur” entre altres activitats. 

Volien aportar el seu punt de vista particular i nou, explorar nous solcs, arriscar-se amb enquadraments extrems, estranys, o amb un nou imaginari d’elements i motius per a fotografiar. 

Si més no, els seus inicis estaran més influenciats pel pictorialisme, corrent que coneixien bé per la trajectòria de Guillem Bestard, amb imatges de paisatges, com camí cap a Lluc o estudis dels Cavall  Bernat, personatges, Padrina Filant o escenes quotidianes, Pescadors de Nacres, que en donen testimoni.

 També amb reportatges d’esdeveniments col·lectius com ara el Pi de Sant Antoni de 1954, inici de la renaixença d’aquesta festa, o de la extraordinària nevada de febrer de 1956, o excursions del grup Tomir, o anades amb barca a la Calobra, per posar-ne un parell  d’exemples.

    Però la iniciativa d’anar un pas més enllà es palesa, així podem trobar capses de negatius amb el títol de “Artísticos” que ens confirmen la seva voluntat d’endinsar-se dins un món nou i desconegut. Dins aquestes hi trobam negatius amb enquadraments agosarats, que desplacen els protagonistes, tant persones com llocs a l’extrem superior del negatiu, o a un lateral, encara que per aconseguir-ho sembli que rompen amb la composició canònica de la foto. Un exemple clar d’aquesta voluntat n’és l’arribada del Pi de Sant Antoni a la Plaça del Mercat, on el fotògraf per donar importància al que realment vol retratar, un grupet d’infants que a primer terme miren a càmera, desplaça l’eix de l’escena cap a la dreta, perquè res ens pertorbi del que vol posar en valor, marcant la diagonal dominant dels infants i el Pi, rebutjant d’aquesta manera a la resta de participants de la festa que ens podrien distreure. O l’encara més extrema fotografia del cartell que il·lustra aquesta exposició, que en un exercici de sinceritat visual decapita als parents de la nina de comunió, vestits de negre rotund, com a representants d’una època fosca, mostrant a la protagonista, blanca, que amb la seva expressió de cara, mostra la incomoditat de la situació. O l’elegància compositiva de la somera entravessada dins la pallissa. Imatges i enquadraments que podríem associar a films com Citizen Kane o Ladri di Biciclette. O la moderníssima composició de la natura morta de taula parada, setanta anys abans dels selfies que avui tots enviam. També sobten les fotos de Coca-Cola i del Queen’s Guard damunt la barra del bar Alhambra que pareixen imatges del que més endavant seria el Pop-art.

Durant aquests anys que van desenvolupant el seu treball van succeint petits esdeveniments que les reforcen i estimulen, per exemple un joveníssim Miquel Cerdà les demanà per poder anar a aprendre tècniques fotogràfiques, uns anys més tard fundarà Foto Micer i amb el pas del temps es convertirà en un referent de la fotografia a Pollença. També i gràcies a l’ajut den Miquel Bota Totxo, en aquells temps corresponsal de l’Agencia E.F.E, van anar publicant fotos a diversos diaris i revistes, con la portada del diari La Vanguardia  amb fotos de la nevada de 1956 o com les fotos de l’Anuario guia de las Islas Baleares 1957, amb fotos de Cala Sant Vicenç, Carrer Garriga, el Moll, etc. 

Però un esdeveniment referencial per a ells serà la convocatòria del “Primer Concurso-Exposición de Fotografía Artística en Pollensa” organitzat per el Club Pollença, que a l’ acta de dia 26 de febrer de 1957 podem llegir: “Se propone la compra de tres diplomas como premio del próximo Concurso de Fotografia que tendrá lugar en el Salón de Exposición del Local Social”, concurs que esponsoritzat per J. P. Morgan de la banca del mateix nom de Nova York i resident a Pollença, a Can Marimón, se convertí en la primera exposició-concurs de fotografia feta a Pollença i que el C.A.F. guanyà amb la fotografia titulada “Curull de Flors”, original que podem veure en aquesta mosta. La majoria dels participants eren membres de la colònia estrangera establerta al municipi. Podrem veure algunes fotos d’aquesta exposició dins les vitrines.

La veritat és que aquella il·lusió compartida va començar a defallir quan els seus integrants varen començar a canalitzar les seves vides, anant a estudiar a Barcelona, a Palma o començant les seves professions.

Un dels seus integrants, en Ramón Reig, recentment traspassat, l’any 2015 va publicar al Punt Informatiu dos articles, encara que amb imprecisions i errades lògiques per el pas del temps, que ens acosten a la realitat primigènia del C.A.F. i que suposaren una posada en valor de l’obra d’aquells joves, com també ho feu l’Ajuntament de Pollença amb el cartell, programa i per primera vegada etiqueta de les botelles del mesclat municipal de l’any 2016. 

La redescoberta dels dos fons fotogràfics que conserven la majoria de negatius i fotos del C.A.F. La seva recuperació digital, pel mal estat en que part d’ell es troba, molts de negatius malmesos, molts de positius sens negatiu, és una feina que just acaba de començar i aquesta exposició n’és una petita mostra.

Que sigui idò aquest, un petit homenatge a aquelles generacions que amb molt poc varen posar Pollença al lloc que ara gaudeix.   

Escrit de Biel March (comissari de l'exposició juntament amb Biel Perelló)