"L'escultura de Richard Serra estava cridada a desaparèixer. És més, l'escultura de Richard Serra assoleix el seu punt culminant quan desapareix", va afirmar el periodista i escriptor Juan Tallón en l'eloqüent i divertida conversa que va mantenir, ahir vespre, en el Club Pollença, amb el també escriptor Miquel Ángel Villena sobre la seva darrera "Obra maestra".Aquesta novel·la narra un fet que sembla inversemblant, però que realment va succeir i va ser notícia d'àmbit internacional. Per a la inauguració del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, el 1986, es va encarregar una escultura a l'artista nord-americà Richard Serra, havia de ser l'obra estrella de l'estrena. L'escultor lliura una peça creada ad hoc per a la sala on s'exhibiria. L'escultura en qüestió -Equal-Parallel/Guernica-Bengasi- consta de quatre blocs d'acer independents de grans dimensions. 

Immediatament, es va elevar la peça a obra mestra del minimalisme. Finalitzada la mostra, el museu va decidir guardar-la, i el 1990, per manca d'espai, la va confiar a una empresa d'emmagatzematge d'art, Macarrón S. A., que la trasllada a la nau a Arganda del Rey. Quan quinze anys després el Reina Sofia va voler recuperar-la, va resultar que l'escultura de trenta-vuit tones s'havia volatilitzat. Ningú sabia com ha desaparegut, ni en quin moment, ni a les mans de qui. Aleshores l'empresa que la custodiava havia fet fallida, havia zero pistes sobre el seu destí.La misteriosa desaparició és la que ha portar a Juan Tallón a dedicar deu anys de la seva vida a investigar el seu parador, avui en dia desconegut. Ahir vespre, va explicar les peripècies que va haver de sortejar per aconseguir l'expedient judicial i com, fins i tot, va arribar a implicar a un exministre de Justícia i a la seva germana i al seu cunyat que són fiscals perquè l'ajudessin a redactar la infinitat de recursos que haver de presentar. "Al final -va reconèixer- ja batallava per esport". Tallón, fins i tot, es va acabant fent amic d'una agent judicial, Marisol.

"Quan contes com es gestiona un museu, al final acabàs contant el funcionament d'un país". "Inevitablement, construeixis el fris d'una època", va afegir. En aquesta línia, Villena li va demanar si realment a l'hora d'escriure "Obra maestra" el què pretenia era fer "un retrat o una radiografia de la societat espanyola" i Tallón li va respondre que, "a vegades, quan escrius, les coses passen per casualitat. No era la meva pretensió contar una època d'aquesta país, però inequívocament ho he acabat fet", va sentenciar.Tallón va escriure aquesta novel·la a partir de 70 mirades diferents, algunes entrevistes de no-ficció i les altres novel·lades amb personatges reals i altres inventats. En tot cas, l'autor convida al lector a llegir el llibre sense intentar destriar entre la realitat i la ficció. 

Ell assegura que el millor que li pot passar a l'obra de Richard Serra és no aparèixer perquè ara "compleix amb la missió de la seva vida que és ser lleugera".