El Club Pollença inaugura l'exposició "Rafel Bordoy, ceramista - (1922-1990 ) Cent anys del naixement", el divendres de la Fira de Pollença, dia 11 de novembre, a les 21 hores a les Quatres. Aquest exposició és una retrospectiva de l'obra del ceramista alcudienc.

 “La vena humana i creadora d’en Rafel Bordoy tenia  dues vessants;  la ceràmica i el cinema. La seva obra en les dues modalitats és benvolguda, sol·licitada i digna de tot elogi”, digué d'ell el poeta Miquel Bota Totxo.

Rafel Bordoy no abandonà mai la seva feina dins el món turístic; li permetia  tenir una flexibilitat d’horari per a poder desenvolupar aquestes facetes artístiques. Com a ceramista començà de manera autodidàctica quan vivia a Alcúdia, posteriorment va a París a aprendre la tècnica al taller Savigny, el mateix a on va aprendre Picasso. Fou reconegut com a ceramista en l'àmbit nacional i internacional, va ser un dels primers a emprar l’esmalt vermell i pioner a incorporar el punt mallorquí a la ceràmica. 

Juntament amb la seva dona Nicole Brunet posaren una tenda al Port de Pollença, “ANNY”. La tenda permeté vendre les peces que es feien al taller del carrer Creus, número 46 de Pollença, igualment que les moltes exposicions que feu tant dins les Illes Balears, com a nacionals i internacionals.

 Després d’obtenir un gran triomf, en el Primer Saló de Ceràmica celebrat a Palma l’any 1956, exposà al Club Pollença una col·lecció de 200 peces.  Posteriorment feu altres exposicions al Club, cada vegada amb més èxit.

Rafel deia que a Pollença s’havia pogut desenvolupar com a artista.

En una entrevista, “El ceramista mallorquín Rafel Bordoy” a Madrid quan tenia una exposició allà, li digué al redactor i crític d’art, J.Guillot Carratala : ” Yo no descanso en estudiar los colores y las tierras. Los esmaltes han obedecido a mis deseos, y ahora me propongo crear otras piezas más interesantes dentro de esta técnica”.

Per a Rafel Bordoy, el color i la forma ho eren tot, igual que coure les peces en forn de llenya i en mètodes artesanals tradicionals. Els seus colors preferits, el vermell i taronja, encara que més endavant també aparegueren el cel, el verd i daurats . Aquests colors li permetien expressar la passió, l’exuberància i l’amor que ell volia plasmar a les seves peces.

Ell volia fer peces decoratives en un moment en què, a l’entorn, les peces fetes d’argila eren sobretot per a emprar dins les cases dins la seva rutina quotidiana, i tot i que ell deia que primerament  el seu estil fos romànic després va anar derivant en el modern, creia que aquest estil li permetia imprimir la característica de decoració a les peces i s’adaptava millor als seus colors.

En aquell moment a una entrevista que li feren sobre qui, a més d’ell, aconseguia  el color vermell a Espanya, ell respongué: “únicament tres, Artigas, Comellas i jo”. També li demanaren si eren bons ceramistes i ell contestà que si, juntament amb Alfons Blat.

La seva producció ceràmica no només són peces com a plats, gerros... sinó també murals, vaixelles, escales, teules, quadres ceràmics... entre altres. A on imitava la natura que el rodejava, animals, arbres, fulles, flors, així com pallassos i una de les seves grans aficions com era el món taurí.

Rafel era entusiasta, vital, afable, agosarat, optimista, generós, solidari i engrescador, connectava molt bé tant amb els infants com amb els adults. Li agradava quan les escoles el visitaven i ell poder mostrar l’origen de la ceràmica, el funcionament del torn i l’acció generadora del foc.  

Es convertí en un destacat i cotitzat ceramista que feu exposicions a Alcúdia, Pollença, Sa Pobla, Maó, Ciutadella, Palma, Madrid, París, Roma, Inca, Vigo, València, entre altres. A l’oficina espanyola de turisme a París hi havia una exposició permanent seva.

exposicions destacades a les balears:

1955 Exposició en el Club de Pollença.

1956  Exposició col·lectiva amb altres ceramistes com a: Alfons Blat, Joan Comellas, Angelina Alós, Vera Berthelot, Juan Fullana, Bartomeu Pons a les galeries d’art Quint a Palma

1957 Exposició a la Casa cultural de Maó

1958 Exposició a Ciutadella dins les festes de Sant Joan

1959 Exposició a les galeries d’art Quint a Palma

1966 Exposició Casa Cultural de Maó

1972,1977 i 1978  Exposició al Casal Balaguer a Palma

1977  Exposició al Cafè Mercantil a Inca.

1977 Sala“ La Caixa” a Alcúdia

1981 Sala de “La Caixa” a Pollença

Exposicions destacades nacionals i internacional:

Exposicióa l’ambaixada espanyola a París.
Exposició de ceràmica a Roma.
Exposició“ Finestra oberta a Europa” al pavelló espanyol.
Exposició a la III fira internacional de València
Exposició a Madrid
Exposició a Vigo.
A moltes d’aquestes exposicions assolir vendre la totalitat de les peces exposades, com la de “Finestra oberta a Europa”, les comprà la galeria parisenca “Aux Printemps”, o a la de l’ambaixada espanyola a París, a la qual va vendre peces pel museu de Nova York. A l’exposició de Maó aconseguí vendre també la totalitat de les peces.

A l’exposició de ceràmica a Roma una de les peces presentades per Rafel obtingué premi.

A una de les entrevistes que el seu amic Miquel Bota Totxo li feu contestà a la pregunta de si volia ser un ceramista famós;“ el que m’agradaria ser és un bon ceramista”.

Ell va dir que cercava en la ceràmica un sedant a la seva vida agitada actual i un camí per a desenvolupar la seva sensibilitat

Pel seu tarannà també generós i que no sabia dir mai un no a tot el que li proposaven, va fer de subhastador, animador d’esdeveniments culturals... Feu diverses  donacins de la seva obra, destacarem la donació de l’escut heràldic de la Caixa de Colonya de Pollença el desembre de 1982; la donació a Alcúdia, el seu poble, d’uns quadres de ceràmica que representen les estacions del Via Crucis i que podeu admirar a l’església d’Alcúdia.

Dionís Bennàssar a una dedicatòria  li posà:“No tots som el que pensam, ni tots pensam el que som...I, així és el meu amic Rafel. Sommia amb la ceràmica sense saber que dur dins l’expressió de ceramista”.