Neus G. Iñesta i FLEXO ARQUITECTURA varen ser protagonistes de la segona jornada de la X Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença que es va dur a terme, ahir, vespre, en el Club Pollença.

Neus G. Iñesta 

Maribel Rosselló, doctora en arquitectura, historiadora d'art i arquitectura tècnica, a més de professora titular a la UPC, va oferir, juntament amb M. Francisca Cursach, arquitecta i funcionària del Consell de Mallorca des de l'any 1997, en el servei de patrimoni històric, una xerrada sobre la influència de l'arquitecta Neus G. Iñesta en relació amb la intersecció de l'arquitectura amb el territori i la cultura.

Rosselló va parlar de la col·laboració que va dur a terme amb el seu company Guillem Oliver entre els anys 70 i 90, en un moment en què va obtenir un profund coneixement de les arquitectures populars, vinculades en el territori i revitalitzant l'ús del marès com a material. "Va ser a Can Lis i de la mà arquitecte danès Jørn Utzon i del picapedrer  Jaume Vidal que ells descobriran com construir en marès", explicà Rosselló. Seguidament, va presentar els projectes executats durant aquest període: Can Kaim, a s'Alqueria Blanca (1978); sa Bassa Inquarta, que és un refugi i del que agafà com a referent els escacs.

M. Francsica Cursach va presentar, entre altres, la intervenció que varen dur a terme a l'Olleria de Can Palou, a Marratxí; a Can Alcover, a Palma; a de la Torre dels Enargistes, a Manacor, i va explicar el mètode de "restauració objectiu" que duien a terme.

Lo verano

Tomeu Ramis, va presentar alguns dels projectes del despatx FLEXOARQUITECTURA, que va fundar l'any 2002, amb Aixa del Rey i Bàrbara Vich, dos arquitectes més de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Des del 2017, l'estudi està format per Tomeu Ramis i Aixa del Rey.

Ramis va presentar alguns dels projectes que han duit a terme i altres que es troben en procés d'execució, com ara la reforma d'una illa urbana a l'Eixample de Barcelona. "El projecte consisteix en la rehabilitació de tres edificis existents (Centre Cívic, Mercat de la Sagrada Família i Biblioteca Pública), tot implementant les seves connexions i funcionalitats actuals", va apuntar Ramis. També va exposar la proposta d'activació dels espais subterranis generats per la intersecció del nou túnel de la Gran Via i les infraestructures existents sota el Parc de les Glòries de Barcelona. En aquest sentit, Ramis va explicar que "desenvoluparan tres noves zones multifuncionals que connectaran els nivells subterranis i soterranis del parc: hivernacle, torre+gruta i casa d'ombra". Així com una a casa a Algaida que va ser finalista dels premis XV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, i que va tardar deu anys a fer-se. Va parlar també de com transformaren el seu propi habitatge, en un industrial loft, on bona part, es destina a despatx.

Des de llavors han guanyat nombrosos premis i reconeixements, entre ells: Exposats a la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2016 (pavelló espanyol) i el 2012 (Pavelló català); Finalista Premis Arquitectura CSCAE 2020-21, 1r premi Hispalyt, Nominats al "Premi d'Arquitectura de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe 2013", No minats al "Lakov Cherikhov award 2012", 1r premi "Premis Ciutat de Palma 2011", 1r premi "Premis arquitectura de Mallorca 07-10", 1r premi "Premis arquitectura de Menorca 05-08", 1r premi "Premis AJAC IX. 2014", entre altres.