El Club de Pollença va ser fundat el 1910 com una entitat ciclista. En dues dècades es va transformar en una societat burgesa promotora de l'art, de la difusió cultural i de l'oci.
Al llarg dels més de cent d'anys d'història, sobretot, ha estat una porta oberta d'idees i de debats enriquidors més propis d'una societat moderna que del món rural. El caràcter liberal conservador en què va néixer li va permetre sobreviure al franquisme, fins al punt de mantenir prou independència per fer cursos de "mallorquí" el 1967, en plena dictadura.
L'època daurada se situa a l'entorn dels anys cinquanta; va ser llavors quan va viure amb més intensitat la pluralitat d'activitats. Fins a la dècada dels setanta va ostentar el monopoli en l'organització d'actes culturals de cert relleu, encara que convivia amb altes entitats. La gran assignatura pendent és l'entrada de socis joves i és amb aquesta línia en la qual està fent feina l'actual junta directiva, al mateix temps que organitza actes de primer nivell, com ara la Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença o les trobades artístiques i literàries, per tornar a situar el Club com una entitat de referència en el món cultural i social mallorquí.
El Club Pollença era a l'origen una societat esportiva. El Club va ser fundat el 7 de juny del 1910 com entitat ciclista per Antoni Cabanellas, de Ca'n Vich. Estava ubicat a Ca'l Lloro, a l'altre extrem de la plaça. Allà ocupava la planta baixa, la qual es transformaria més tard en la fona de Ca'l Lloro. La fotografia que il·lustra aquest escrit data de 1920, així ho indica una anotació manuscrita al darrere de la imatge. Tot i amb això, es desconeix el lloc on es va captar, potser era el destí final de la passejada o bé una aturada per reprendre forces i continuar endavant. Pel que fa a la vintena de joves que hi apareixen, tan sols s’han pogut identificar mestre Martí Colom, que era un bon ferrer artesà; l’amo en Joan Aguiló “Serena” i l’amo en Joan Cortès “Bibí”. És possible que també hi hagi Pedro Tomàs Socias i un tal Reinés, àlies 'Pastanaga', però no és del tot clar, segons es recull a un article publicar en el Punt Informatiu Pollença.
Dos carnets de soci de Pedro Tomás Socias aporten una mica d’informació sobre el Club Ciclista Pollensín. És important fixar-se que, segons el “título de socio de número” amb data de 1915, el número de socis de l’entitat era de 477 socis o més, ja que aquest (477) és el número que correspon a Pedro Tomás Socias. En canvi, al “título de socio fundador propietario” amb data de 1917, el número de soci del mateix Pedro Tomàs Social baixa fins al 76, clara mostra de la decadent situació del Club Ciclista Pollensín. Segons recull l'article publicat en el Punt Informatiu Pollença, "sembla ser que, en aquella època, alguns dels socis es desentengueren i d’aquella escissió va sortir el Centre Artístic que el nostre informador recorda mantingué el local a Cal Lloro" i d'aquí el descens en el número de socis.
El carnaval ha estat lligat al Club des dels seus inicis. Aquest any es premiaren les dues màscares més elegants amb un fermall d'or i una capça de dolços. Per evitar rebomboris i aldarulls, les diferents juntes redacten normes i possibles sancions perquè la bullícia de la festa "no pertorbi l'ordre i els bons costums de la societat". Entre les prohibicions destaca la del 1912; no es deixava "entrar al saló cobert, ni fumar-hi, ni seure a les cadires reservades per a les senyores. Els socis que incomplin les normes seran expulsats del local". El 1913 es va prohibir tirar bolles de farina els Darrers Dies i el 1914 no es podia entrar al Club portant màscara.
Des dels seus inicis i en motiu de la Fira de Pollença se celebrava un ball al Club. Es té constància que el 1975 encara continuava aquesta tradició.
El març del 1912, ja junta directiva va aprovar obrir una subscripció gratuïta per construir una biblioteca. Des dels seus inicis, la petita biblioteca del Club Ciclista Pollença va comptar amb un bibliotecari i un vicebibliotecari. Aquesta va ser la primera biblioteca destinada a un major nombre d'usuaris que qualsevol biblioteca particular de Pollença. Un cop habilitada una habitació com a sala de lectura es va formar una comissió, que integrava Felip Guiraud i Antoni Cifre, per gestionar l'adquisició de llibres.
Els inicis del teatre al Club Ciclista coincideixen amb els inicis de l'entitat. L'any 1912, es va condicionar una sala al primer pis de la societat per fer-hi representacions teatrals. Sembla que, en aquesta època, les relacions entre el Club Ciclista i l'Ajuntament eren tenses i no es posaven d'acord a l'hora de marcar les activitats d'esplai que l'entitat volia dur a terme.
Durant la celebració del segon aniversari de la fundació de la societat es va realitzar una vetllada musical i literària, era una activitat que estava molt de moda a l'època. Els anys 10 i 20 només es té seguretat de dos concerts. Els anys 30 i 40 és quan prenen protagonisme les actuacions musicals. A la dècada dels trenta existien a Pollença tres orquestrines: Pollença Jazz, integrada per Miquel Campins, Guillem Cladera, Antoni Cifre, Guillem Salas, Martí Campomar, Josep Vallori, sembla que va ser la primera que va actuar al Club; després hi havia l'Orquestrina Liceo formada per Josep Aguiló Cortès, Rafel Cifre Borràs, Antoni Cifre Borràs, Felip Bennàssar Bauçà, Bartomeu Cifre, Josep Vallori Llompart; i la tercera va ser la Blue Band, que més tard va canviar de nom per dir-se Ja hi som tots, i els seus músics varen ser Joan Company, Antoni Cifre, Andreu Company, Joan Cifre, Martí Vives, Bartomeu Cifre, Joan Campomar. Les tres orquestrines actuaven al Club amb motiu de diversos esdeveniments i també amenitzaven les revetlles de les festes. A més d'aquestes orquestres, en sortiren dues més que varen actuar nombroses vegades al Club durant els anys cinquanta, la Orquestra Pollensa i Los Dariant.
Es va adquirir el costum que els pintors que exposassin al Club donassin una obra a l'entitat. La primera donació de la qual es té notícia va ser Paisatge, una obra del pintor argentí Atilio Boveri. El 1950, sota la presidència de Miquel Cerdà Cerdà, la junta directiva va acordar que tots els pintors, que hi exposassin, obsequiassin l'entitat amb un quadre dedicat de forma voluntària. El 1973, la junta presidida per Miquel Bota va acordar que aquesta donació es fes de forma obligatòria.
Es va resoldre el conflicte entre l'Ajuntament i la directiva del Club Ciclista i la societat va aconseguir el permís per celebrar tres vetllades artístiques-literàries. Hi varen participar persones vinculades a la cultura de Pollença com era el cas d'Eugen Mossgraber, pintor alemany que va residir a Pollença amb motiu de la realització de pintures a la Parròquia; i Àngel Morado, mestre d'escola. Fins al 1927, les funcions de teatre s'inclouen dins les vetllades artístiques-literàries.
El piano va ser un instrument clau en els balls i en els cafès-concerts. Per això, la societat es va preocupar per tenir-ne un. Inicialment es va optar per arrendar un piano per 10 pessetes mensuals. El 1916, varen adquirir definitivament un pel preu de 400 pessetes. El Club va haver de fer un préstec per pagar-lo.
El fotògraf pollencí Guillem Bestard va captar aquesta imatge a la cantonada que formen el carrer Major amb la plaça de l'Almoina. La raó de la trobada, si és que hi havia alguna, no la sabem, probablement compartir una tarda amb els amics, conversant sobre el món. Els reunits, en canvi, sí que els han pogut identificar i, d'esquerra a dreta, són: el poeta i polític, Don Ramon Martorell Bennàssar 'Sionet'; Don Gabriel Sureda Cerdà 'Mèdic Sureda', mereixedor de ser nomenat "benefactor de la vila per la seva humanitat"; Don Alejandro Llabrés Pujol 'de Bóquer', Don Pedro Tomás Socias 'Manescal'; el senyor del barret no s'ha pogut identificar; Don Jesús Solis 'Notari'; Don Martí Llobera, metge germà de el capellà Don Pep 'Blaie' "i Antonio Cabanellas Vich, fundador de Club Ciclista Pollensín el 1910. Fotografia cedida per Joan Tomàs Vila i que recuperem de la història publicada en l'anterior lloc web de el Club.
La primera exposició que es té constància és la de Miquel Llinàs i es va fer en el vestíbul del Club Ciclista.
El 24 de juny de 1926 va acabar el contracte d'arrendament amb Ca'l Lloro. No s'han trobat les actes dels anys 1927 al 1930 i, és per aquest fet, que es desconeix la data exacta en què l'entitat es va traslladar a Ca n'Aulí, un casal construït al segle XIX que té com a tret característic d'aquesta època l'escala d'estil imperial de la sala distribuïdor. Al nou local es va habilitar una de les dues sales davanteres del primer pis com a sala de lectures.
L'entitat adopta el nom de Club Pollença i es converteix en el centre de la vida cultural, esportiva, lúdica i, per què no, política de Pollença.
Es va inaugurar la primera exposició de Guillem Bestard a la sala bona del Club i hi varen assistir Anglada Camarassa i Tito Cittadini, entre altres personalitats.
Es funda Quadre Escènic, l'agrupació teatral allotjada al Club Pollença i que va ser el grup rei de l'art dramàtic en el poble fins a l'any 1958. A partir d'aquesta data desapareix i se substitueix per l'agrupació Art i Joventut. Quadre Escènic interpretava obres d'autors locals i escrites en castellà inicialment, i més tard en català. El 1945 el grup de teatre va tenir plena autonomia quant al seu règim i a les seves inversions respecte a l'entitat. Però, el Club els va deixar ben clar que els socis havien de tenir una rebaixa no inferior al 20% en l'adquisició de localitats; en contrapartida el grup decidia la quantitat que aportava a la societat. Bernardí Solivellas va donar la fotografia que acompanya la informació "en record del Club Pollença per a la seva cooperació en el Quadre Escènic en el XXIII Aniversari".
Aquesta és una invitació per a senyora per assistir al ball de sala, de l'any 1933.
Un grup de socis entusiasmats per l'esport presenten a la Junta del Club una proposta per adquirir un solar que reuneixin les condicions per instal·lar una pista ciclista i un camp de futbol i es nomena una comissió per tractar aquesta qüestió. La finca no es va comprar, sinó que el mes d'octubre es va convocar una junta extraordinària per aprovar el contracte d'arrendament. El contracte de lloguer de la finca de Ca n'Escarrintxo va ser signat pels propietaris Maria Rotger i Francesca Llobera i, per part del Club, per Pere Cànaves, Antoni Cànaves i Antoni Cifre. El setembre de 1935 es va estrenar amb un partit de futbol entre F.C. Pollensa i U.S. Poblense, va guanyar el primer amb un resultat de 2-0.
El Club acostuma a organitzar una sèrie d'acte el dia de Nadal i la Nit de Cap d'Any. Cal destacar que el dia de Nadal de l'any 1935 es va fer un concert el capvespre i la Nit de Cap d'Any un ball amenitzat per l'orquestra Pollensa Jazz. Aquest any també es té constància que ja es repartien entre els socis participacions de la Loteria Nacional. A les actes es troben que durant els anys cinquanta es varen tornar a programar diferents actes per celebrar les festes nadalenques. Durant la segona meitat de la dècada dels 60 i 70, dins el local es va efectuar la donació de premis del concurs de betlems.
La revetlla serà un element que caracteritzarà la Festa d'Aniversari del Club a partir de 1935. A les actes es comença a parlar-ne a partir de l'any 1933.
Amb motiu del carnaval, el Dijous Llarder, el Club va inaugurar la seva sala de festes. Al ball hi varen assistir 1.400 persones.
El Club, juntament amb el Centre Artístic, varen decidir fer foguerons per celebrar la festivitat de Sant Antoni.
Durant els anys quaranta, el Club va llogar el camp d'atraccions, situat darrera Ca'n Siquier, per fer els balls a l'estiu des de l'1 de maig i fins al mes de setembre. Com a exemple, l'any 1947, la junta va informar que el propietari demanava 4.000 pessetes per la temporada de balls.
Després de la guerra es tornen a reorganitzar les competicions i els jugadors manifesten a la junta directiva la necessitat de reactivar el futbol. A conseqüència d'aquesta proposta, l'any 1940 es varen començar a redactar els estatuts de la Sesión Balonpédica. Aquest mateix any, C.D. Pollensa es va federar i va prendre a part a diverses lligues de futbol regional. La lectura del reglament es va fer el 1942, al mateix temps que es varen presentar diferents opcions perquè els socis col·laborassin en el sosteniment de l'economia de la secció. Els anys quaranta, el futbol es converteix en el centre d'atenció del Club des del punt de vista econòmic i esportiu.
Es va estrenar per primera vegada l'obra de teatre Aineta de Pere Melià Bauçà; inicialment es deia Amor de pagesia. La música la va posar el director de la Banda de Pollença, el mestre Jaume Albertí. Es varen fer 18 funcions de l'estrena al mateix Club Pollença. L'any 1956, l'obra es va repetir un grapat de vegades i l'èxit també.
Es reforma les finestres de les sales laterals de la planta baixa: la de l'esquerra, l'anomenada Sala de les corbates, perquè era on es reunien els senyors encorbatats; i la de la dreta, la Sala de la viuda. La primera va ser condicionada com a sala de tertúlies i la segona per "jocs de passatemps". Per "jocs d'interès" varen habilitar l'habitació de l'esquerra del replà de l'escala.
La junta acorda les bases per concedir beques als fills dels socis per poder estudiar a l'Institut. Aquest projecte es va fer realitat, encara que es desconeix si aquestes beques es concediren cada curs escolar. L'any 1957, les beques es dirigiren també a l'Escola Mercantil.
Amb motiu del VIè Centenari de la Trobada de la Mare de Déu del Puig s'estrena al saló del Club Pollença l'obra de teatre Vos reinau damunt l'altura, de l'autor Miquel Bota Totxo. La música la va compondre el mestre Antoni Torrandell i el pintor Dionís Bennàssar va fer els decorats.
L’Ajuntament de Pollença reclama el 50% dels beneficis obtinguts amb el partit que se celebra amb motiu de la Patrona, assabentats dels ingressos que obtenia l'entitat. El Club per unanimitat es nega a complir l'esmentada petició. Dos anys més tard, el consistori aconsegueix que el Club aporti el 15% dels ingressos de cada partit.
Bajo la presidencia de Francesc Serra de Gaieta se cambia la ubicación de la biblioteca y sala de lectura. En la primera junta realizada el 4 de enero, se acuerda trasladarla a la sala central del primer piso. A pesar de los esfuerzos, no tardaría en desaparecer. En 1951, ya no había ninguna persona encargada de la biblioteca. La última propuesta de reorganización de la biblioteca fecha de 1958.
Se celebra el primer certamen pictòric del qual es té referència. El guanyador va ser Gabriel Perelló. A partir d'aquest any, el Club va organitzar una exposició anual, a l'estiu, amb motiu de la celebració de l'aniversari o dins el programa de les festes de la Patrona.
L'autor de l'escut del Club Pollença és Dionís Bennàssar, va ser escollit en un concurs. El logotip du les imatges d'Atenea o Minerva, deessa de la saviesa i de la intel·ligència, protectora de les arts, que està representada amb l'elm; del Discòbol d'en Mirón, representant del bé corporal i espiritual en relació amb els esports; de la pomera, com arbre de la ciència; del bust que encara el pensament; i du un llibre obert amb un sol, indicant la llum de la saviesa; i en representació de Pollença dibuixa les insígnies del seu escut: El gall, l'estel i els tres xiprers.
Jaume Cortés 'Paco' i Antoni March revifen els foguerons de Sant Antoni a Pollença i ho fan plantant un dimoni ben lleig en el fogueró de davant la porta de la Parròquia. És a partir d'aquest moment, que a Pollença comencen a fer moneiots damunt els foguerons. "El primer moneiot va ser idea de Jaume. La part artística era cosa meva", va contar Antoni March. El primer any no varen tenir suport institucional. Més endavant, l'Ajuntament de Pollença hi va prendre part i ells mateixos varen tenir la idea d'organitzar un ball en el Club per animar la revetlla, en el decurs del qual es lliuraven els premis del Concurs de Foguerons.
Debuta al saló d'actes del Club Pollença una altra agrupació denominada Educación y Descanso, amb el gènere de la sarsuela. La primera obra que van representar es titulava La taberna del Puerto.
Des dels anys cinquanta el Club es varen fer tertúlies, conferències i, a partir de 1963, col·loquis. L'època daurada d'aquestes activitats se situa entre 1954 i 1969. A partir d'aquest moment decreix l'interès cap aquest tipus d'activitat pel temor que sempre ha existit que el Club es polititzi. El cicle de conferències que es varen desenvolupar de forma regular varen ser impulsats, en un primer moment, per Francesc Serra de Gaieta, en l'època que va presidir el Club.
Primera exposició de Mateu Llobera (una col·lecció d'aquarel·les) i Joaquim Tudela; obsequien la societat amb quadres que actualment no figuren a l'inventari. El mateix any, hi exposen Pasqual Roch Minué i el pollencí Antoni Suau (olis i aquarel·les). Durant les festes de Nadal, Mateu Llobera tornarà a exposar. Feia poc temps que el pintor havia estat guardonat en el I Saló Nacional d'Aquarel·listes de Barcelona. Aquests artistes exposaran diferents cops al Club. Cada any, el Club realitzava diverses exposicions d’autors locals i altres residents a Pollença o a l’Illa.
Les primeres notícies que es tenen del Ball de Casat, de Fadrins i de la Festa de Disfresses Infantil que se celebren al Club Pollença amb motiu del carnaval són de l’any 1955. El dia 22 de febrer se celebra el Ball de Fadrins, el dia 19 el de Casats, el dia 17 el ball general, el dia 21 el Ball de Trajes i el dia 22 el ball infantil.
Inicialment les exposicions col·lectives eren d’autors pollencins. El 1955 comencen a presentar obres de pintors i escultors residents que formaven part de la denominada "Escola Pollencina": R.C. von Ripper, C. Cernigoi, F. Arasa, M. Huggins, P. Roch Minué, J. Tudela i E. Rahr.
Fins aleshores, el Club Pollença s'havia fet càrrec de l'economia de la Sesión Balonpédica, però a conseqüència del dèficit i de les sancions dels jugadors, l'entitat es veu obligada a suspendre les activitats relacionades amb el futbol. A partir de llavors, el Club tan sols es veurà obligat a pagar l'arrendament del camp d'esport.
El ceramista Rafel Bordoy, després d'obtenir un gran triomf, en el Primer Saló de Ceràmica celebrat a Palma exposa una col·lecció de 200 peces. El mes de juny hi exposarà John Nesbitt que feia pocs mesos que residia a Pollença, i el juliol Michael Huggins. A l’octubre, Mateu Cerdà i en novembre, Pere Juan.
S'imparteix la primera conferència que tracta el tema de la pintura i concretament sobre una de les qüestions més problemàtiques de la història de l'art mallorquí. La va pronunciar el crític d'art Gaspar Sabater el 13 d'abril de 1956. El títol va ser "La Escuela Pictórica Pollensina", un resum de la qual es va publicar en el quinzenal Pollensa. Sobre aquest tema es va tornar a insistir en el cicle de conferències de 1963. La ponència la va fer el crític Gabriel Fuster Mayans 'Gafins' i el títol va ser "El impresionismo y la Escuela Pictórica Pollensina".
L'obra que va escollir Art i Joventut per debutar al Club Pollença va ser El primo Teodoro de l'autor Bautista Ensenyat. Posaren en escena obres d'autors castellans i en llengua castellana com El glorioso soltero de Joaquim Calvo Sotelo i sota la direcció de Francesc Bennàssar (febrer de 1966) o La barca sin pescador d'Alejandro Casanova, que va dirigir Rafel Coves (gener de 1967), per posar dos exemples. En català varen treure a escena Mon pare és un bon partit, d'Antoni Mus i dirigida per Joan Company (juny de 1966); L'amo en Sion de Miquel Puigserver, que ja havia estat interpretada a Pollença amb anterioritat, a l'any 1936, aquesta vegada va ser dirigida per Rafel Covas; i L'amo de Son Magraner de Pere Capellà (juliol de 1969).
Entorn de la Vetllada-literària-musical, el grup Art i Joventut estrena Somnis de Pescador, una comèdia musical original de Miquel Bota Totxo i musicada pels mestres Juan Santandreu i Jaime Albertí.
Les Juventudes Musicales Españolas de Pollensa varen organitzar una actuació de música clàssica, que va atreure l'atenció del famós violinista Philip Newman; aquest va ser l'antecedent del Festival de Música de Pollença. Les Juventudes Musicales Españolas, que funcionaven a tot Espanya, a Pollença varen ser les encarregades d'organitzar els concerts que es varen fer en el Club durant la dècada dels seixanta, tant els de música clàssica com els dedicats a la Nova Cançó.
El mateix any que es va fundar el Salón Estival de Pintura va aparèixer a la premsa que el Club tenia en projecte la creació d'uns premis anuals de pintura on podien prendre part tots els pintors espanyols i estrangers residents a Mallorca. L'Ajuntament va tirar endavant el projecte, encara que el Club va cedir el local per a l'exposició durant uns quants anys i a més va col·laborar amb la dotació dels premis. Des d'aquest any i fins al 1966, el Club va patrocinar el segon premi del Salón Estival de Pintura, avui Certamen Internacional de Pintura. El 1967, la Caixa d'Estalvis passa a patrocinar el segon premi i el Club Pollença, el tercer.
El 1956 es pren la decisió de comprar el casal on el Club tenia el local social perquè el propietari, Gregori Llobera, l'havia posat a la venda. En gener de 1957, es va crear una comissió per a l'adquisició del casal. La societat no disposava de capital per poder adquirir el local. El problema es va resoldre quan un soci, Bernat Pallicer anomenat 'El Cubano', es va oferir per deixar els diners en la condició que el Club Pollença els hi retornà en el termini de 10 a 15 anys amb l'interès convenient. Per la compra es va pagar un milió de pessetes.
Però la cosa no va acabar aquí, Bernat Pallicer havia fet fortuna a Cuba on tenia els seus béns. Després de la revolució cubana, els hi varen confiscar i, de seguida, el Club va haver d'anomenar una comissió per trobar una solució per poder efectuar la compra i tornar a Bernat Pallicer els doblers manllevats.
Per dur a bon termini la compra es varen fer dues coses. Per una banda es varen posar a la venda el que denominaren "aportacions", una mena d'accions, de 1.250 pessetes sense interès que donaven dret al soci a un trimestre sense pagament de quota. Aquestes aportacions eren amortitzades per sorteig anual. D'aquesta manera cadascú aportava el capital que trobava convenient. Per altra banda, es va demanar un préstec hipotecari de 300.000 pessetes a amortitzar en sis anys a la Caixa Colonya. L'1 de juliol de 1962 es va firmar l'escriptura pública d'adquisició. El president era Jaume Tomàs Vila, encara que abans havien intervingut en aquests assumptes dos presidents més: Pere Jaume García de Paredes i Josep Aguiló.
Sembla que les úniques obres d'art que el Club ha comprat al llarg de la seva història és una de Joan Llobera, que es va adquirir juntament amb la compra del local i una de Dionís Bennàssar titulada Un beso en la ribera, que va quedar finalista del Certamen Llorenç Cerdà. Seria per tant el primer Premi Club Pollença, malgrat que aquest no es va instituí fins a 1963.
El 28 de juny s’inaugura l’exposició del pintor Casimiro Martínez Tarrassó, que guanyaria el Premi Llorenç Cerdà en el Primer Saló Estival de Pintura.
L'Ajuntament organitza un homenatge als tres artistes i el Club acull una exposició pictòrica-biogràfica. La Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares va aprofitar l'avinentesa per editar tres biografies: "Lorenzo Cerdá Bisbal", escrita per Joan Vidal Isern; "Juan Guiraud poeta pollensín", de Bernat Cifre Forteza; i "Mateo Rotger y Capllonch, historiador de Pollensa", de Francesc Bonnín i Miquel Bota.
El president del Club Pollença, Jaume Tomàs, anuncia els membres de la junta directiva del Club Ciclista Pollensín, presents a la sessió de dia 1 de gener de 1963, que el Club Ciclista Pollensín passarà "a partir d'aquesta data a formar part de la secció esportiva de la societat".
Els col·loquis del Club tenen els seus orígens a la rebotiga del farmacèutic Lluís Oliver on alguns amics es reunien per parlar de diferents temes. En principi només hi assistien homes. Un any després és quan es varen consolidar i quan varen permetre l'entrada de les dones. Els col·loquis culturals o cursos tenien una regularitat anual i es desenvoluparen, majoritàriament, entre 1963 i 1966. Entre els organitzadors i ponents destaquen Lluís Oliver, Jaume Autonell, Miquel Bota i Francesc Bonnín.
Es construeix l'actual sala d'actes on abans hi havia un molí i unes pallisses. La sala es va inaugurar el 19 de desembre quan era president Jaume Tomàs. Per celebrar-ho varen organitzar un programa de festes que va durar sis dies coincidint amb les festes de Nadal.
Durant la dècada dels seixanta, el Club Pollença va començar a organitzar concerts de música clàssica i recitals de la Nova Cançó. Les Juventudes Musicales Españolas varen ser les encarregades d'organitzar-los. El 1965, per celebrar la commemoració de l’aniversari del Club Pollença, es va realitzar al Claustre de Sant Domingo el primer concert de la Nova Cançó amb artistes com Núria Feliu, Raimon, Joan Ramon Bonet i el Duo Ausona. El 21 de desembre d'aquest mateix any, Joan Manuel Serrat va actuar al Club.
Aquest curs va ser patrocinat per la Caixa de Pensions i organitzat per l'Ajuntament de Pollença i el Club. El pla del curs va seguir les directrius de l'Obra Cultural Balear. La lliçó inaugural la va dictar Francesc de Borja Moll. Miquel Bota va impartir el curs.
Varen ser iniciades amb col·laboració amb l'empresari Salas. Es varen projectar nou pel·lícules. La primera es va projectar el 23 de març de 1966, Campanadas a medianoche d'Orson Welles; i la darrera, el 7 de febrer de 1967, Corredor sin retorno que va ser presentada per J. Mª Cortada.
S'organitza per primera vegada el Certamen Internacional de Cine-Amateur, que durà fins a l'any 1976. Aquests certàmens es varen fer coincidir amb les festes de la Patrona, menys el tercer any que es va celebrar el mes de setembre. La seva primera edició, presentada com a "I Certamen de Cine-Amateur”, tenia com a premis tres galls: el Gall d'Or donat per la Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro; el Gall d'Argent atorgat pel Club Pollença; i el tercer, el Gall de Bronze, pel comerç Micer. El cineasta amateur alcudienc, però resident a Pollença, Rafel Bordoy, va ser el més premiat.
Aquesta reforma es va fer quan Jaume Autonell era president i va consistir en la construcció del bar. Quan es realitzava la reforma va sorgir el dubte de si era convenient obrir un portal des de la sala de corbates al bar. Però, finalment es va descartar per resguardar-lo de la bullícia.
Es ret un homenatge al pintor pollencí. En gener, li havia fet un homenatge el Círculo de Bellas Artes del qual ell va fer fundador. Miquel Bota Totxo va presentar l'exposició.
La dècada dels setanta, sorgeixen interessos i aficions cap a altres esports més enllà del ciclisme i del futbol. Aquest interès es tradueix amb la creació d'altres seccions. Així, la Societat de Caçadors sol·licita la seva incorporació en el Club. L'any 1973 s'acorden, per unanimitat, els estatuts del Grup Nord de Mallorca. L'any 1975 ja existia la Secció de Muntanya i més tard es va crear la Secció de Tenis, d'Escacs i d'Atletisme.
Es crea la Secció del Grup Creixent. En el pla d'activitats d'aquest any es va impartir un curset de català. La professora va ser Joana Serra de Gaieta.
Es va dur a terme la I Campanya de Mallorquí amb el lema '"La llengua que parlam també s'escriu. Comencem a conèixer el nostre poble". Joana Serra de Gaita imparteix les classes al Club, són gratuïtes. El Club Pollença es mostra sensible amb la necessitat de fomentar la llengua catalana.
Exposen al Club, Edwin P. B. Dickman, Seguí Vázquez i Antoni Marquet Pasqual durant el mes d'agost. Si comparam aquests anys amb les dècades dels cinquanta o seixanta ens adonam que les exposicions són cada cop més esporàdiques.
Secció de Muntanya realitza les primeres colònies d'estiu. A partir d'aquest any, al Club interpretaren un teatre infantil i juvenil per recollir doblers per a les colònies d'estiu.
La proposta de la creació de la secció encarregada del Cine-Club va néixer del vocal Antoni Bennàssar, el 22 d'abril de 1975. El 9 de setembre, el Cine-Club es va inscriure en el registre oficial de cine-clubs. El president d'aquesta secció va ser Miquel Bota Totxo; el vicepresident Felip Bennàssar Vidal; el secretari Bartomeu Sastre Estades i el tresorer Miquel Cerdà Grau. En un principi, les projeccions es varen fer al saló del col·legi de Monti-sion i més tard varen passar al saló de l'entitat. Les primeres pel·lícules projectades varen ser El pequeño gran hombre d'Arthur Penn i L'àmour après midi d'Erich Rommer. Després d'una temporada, el Cine-Club va desaparèixer per continuar els anys vuitanta i tornar a desaparèixer. La primera pel·lícula que es va projectar el 4 de gener de 1980 va ser El imperio de los sentidos dirigida per dirigida Nagisa Oshima.
Maria Mahor, Premi Nacional d'Interpretació, va actuar al Club amb l'obra La novia d'Horacio Ruíz de la Fuente, a benefici de la lluita contra el càncer.
La junta pren en consideració el projecte d'estatuts de la Secció d'Art que es farà càrrec de la sala d'exposicions. Antoni Bennàssar va fer la proposta de crear aquesta secció a la junta directiva l'any 1975.
Miquel Bota Totxo, Felip Bennàssar Vidal, Miquel Cerdà Grau i Bartomeu Sastre Estades engeguen el Cine Club projectant pel·lícules, moltes de les quals presenten una visió crítica del moment política i la supressió de la censura. El 1981, dins la temàtica “Cine i psicoanàlisi” es projecta la pel·lícula El proceso de Burgos d'Imanol Uribe. Colonya promocionava la projecció i és gratuïta pels socis. El mes de març, es passa la pel·lícula El imperio de los sentidos de Nagisa Oshima. Hi ha molta expectació a causa del contingut de caràcter sexual i es fan diverses projeccions.
Un cop que la col·lecció pictòrica va començar a ser important, el president d'aleshores, Miquel Bota, va proposar l'elaboració d'un àlbum inventari amb totes les obres d'art. Avui està desaparegut. L'artífex va ser Antoni Marquet Pasqual, en l'època que formava part de la Junta Directiva. El Llibre de registre de les obres d'art de la Societat es presenta en assemblea ordinària de socis el 1984.
S'organitza la Rua i es fa coincidint amb el 75è aniversari de la societat i quan Martí Vicenç era president de l'entitat.
Se celebra al 75è aniversari de la fundació del Club Ciclista Pollensín (1910). Els actes tenen lloc entre el 26 i el 30 de juny i el programa inclou des de concursos de pintura, corregudes de joies, corregudes a peu, partits de futbol a Ca n'Escarrintxo, carreres de bicicletes dins el poble, un concert de jazz amb Michele McCain i Juan Carlos Mendoza davant el Club Pollença i, per tancar la celebració, un concert de la Banda de Música de Pollença.
Secció de Muntanya organitza el concurs de fotografia La neu de Mallorca; la Secció de Cine Amateur organitza la 2a Mostra de cinema independent; i la Secció de Cultura, una taula rodona sobre TV3 on intervenen Josep Moll Marquès, vicepresident del Parlament (PSOE); Maria Antònia Munar, presidenta de la Comissió de Cultura del Consell de Mallorca (UM); Gabriel Godino Busquets (AP), Claudio González (PCIB) i Martí Xavier March (de l'OCB). El moderador és Martí Cifre Cortès, de la Secció de Cultura del Club.
El febrer, en el cine-fòrum sobre la no-violència i la pau, es projecta la pel·lícula The ware's Game, patrocinada per la Caixa de Balears 'Sa Nostra' i que compta amb la col·laboració del Grup de joves amics per la pau.
El mes d'abril s'organitza un cicle de conferències sobre la II República. L'erudit i polifacètic, Josep Massot i Muntaner, ofereix una conferència sobre “El començament de la Guerra Civil a Mallorca”; el doctor en Dret i professor de la UIB, Joan Oliver Araujo, imparteix la conferència “Eleccions i partits polítics a Mallorca durant la II República”; i l'historiador i polític Mateu Morro parla de “L'impacte de la II República als pobles de Mallorca”.
Sota la presidència de Joan Martorell, s'edita el llibre Club Pollença: Una aproximació a la seva història 1910-1975. Les autores són Caterina Joy Torrens, Francisca Llobera Llompart i Francesca Palou Fernández. Bona part de la informació de la història del Club que recull aquest lloc web prové d'aquesta publicació.
S'enrajola el saló d'actes i es renoven els WC i els vestidors i s'anivella l'espai per eliminar barreres arquitectòniques.
Del 31 de maig i fins al 15 de juny, el Club Pollença juntament amb l'Ajuntament organitzen la Mostra de Teatre Pollença 91 que coordina l'actor i director dramàtic Pere Peyró. Es representen sis obres de teatre: Teatro Fronterizo representa Primer amor de Samuel Beckett, Morel Teatre Bartleby, l'escrivent de Melville, Tarnàs Teatre La traïció de Harold Pinter, Nepectoúka-Pebretes El banc d'Aleksandr Gelman, Teatre el Ring L'illa d'Athol Fugard, més una Nit de cabaret. Totes les representacions tenen lloc al saló del Club. La mostra inclou tres taules rodones, aperitius teatrals, tallers i lectures dramatitzades.
Es publica el primer títol de Fulls Club Pollença, una revista monogràfica al servei dels socis amb la qual l'entitat pretén demanar opinions i transmetre coneixements sobre temes culturals o d'actualitat. El primer full es dedica a la Patrona. Joan Martorell és el president de l'entitat.
Per la Fira, el Club de Pollença amb col·laboració amb l'Ajuntament dedica una exposició homenatge al pintor Antoni Cifre Suau 'Don Toni de l'Hotel' (1908-1990).
Neixen les Primaveres Musicals, un cicle de concerts anuals de música clàssica que amb els anys ha anat introduint altres gèneres. La idea sorgeix de Margalida Bibiloni, vocal de la junta directiva, i del director de la Banda de Música Juan Ramón Garrigós.
El 30 de gener de 1993 (hi ha un error en la data) una sòcia es va adreçar a la Junta Directiva perquè tenguessin "en compte el col·lectiu de dones, sòcies per dret propi des de fa uns quants anys, i que a les circulars i d'altres escrits que imprimiu més endavant, tengueu present aquesta condició i dret i penseu a posar, també 'Benvolguda Sòcia', d'una altra manera em sembla una falta de respecte".
L'Assemblea General del Club Pollença presenta un superàvit de 4 milions de pessetes. En aquell moment, l'actiu total està valorat en 30 milions de pessetes.
Es crea la Secció de Natació per fomentar la pràctica i l'ensenyament d'aquest esport.
El mes de febrer, el Club organitza un viatge cultural a Madrid que inclou una visita al Congrés dels Diputats. Fèlix Pons era el president de la Cambra alta.
L'agost de 1997 es fa públic un plec de condicions per contractar les obres de reforma i condicionament de la cuina i la rehabilitació de la façana de la casa, a més de la reparació i/o substitució de les persianes de la façana principal. La cuina nova va costar 7 milions de pessetes.
A una de les sales del pis es crea un menjador amb capacitat per a unes 25 persones. L'espai es va pintar i es va decorar de bell nou. L'objectiu era destinar aquest menjador pels socis els dies d'entre setmana, excepte diumenges i festius.
Concert homenatge a Margalida Bibiloni, ideòloga de les Primaveres Musicals. El Cor de Pollença actua sota la direcció de Joan Riera i el president del Club Pollença, Jaume Juan, pronuncia unes emotives paraules.
Els candidats que es presentaven a l'alcaldia de Pollença, Miquel Serra de Gayeta (PSOE), Tomeu Cifre Ochogavía (PP/UMP), Gabriel Cerdà Buades (PSM) i Joan Cerdà Rull (UM/UNPI) participaren en la taula rodona en el saló del Club.
El cineasta pollencí Pere March presenta el seu primer llargmetratge, Blocao. Els drets de projecció les compra TV3.
El Gall Editor presenta el llibre Poesia completa de Miquel Costa. Gabriel de la S.T. Sampol, poeta i professor de la UIB, coordina la presentació. Hi són presents el batle Joan Cerdà, la regidora de Cultura, Malena Estrany, i el vicepresident de la Fundació Rotger Villalonga, Bernat Cifre.
Es presenta el llibre Gloses de la pleta del glossador pollencí Antoni Bisanyes. El llibre inclou unes 600 gloses i l'autor de la portada és Joan Bennàssar. L'estudiós en cultura popular, Felip Munar, presenta el llibre.
El març, el saló del Club Pollença es torna a omplir de gom a gom amb la presentació de la Llei d'habitatges turístics. La presentació va a càrrec del vicepresident del Consell de Mallorca, Miquel Nadal, del batle Joan Cerdà, i del president de l'Associació Balear d'Empresaris de Viles Turístiques, Miquel Cifre.
El 21 de març es posa en escena Esquena de Ganivet, una obra teatral basada en la vida i obra del poeta Damià Huguet. Idea i dramatúrgia de Miquel Àngel Rayó i Pep Tosar.
Per la Fira, es fa una exposició homenatge al pintor i escultor pollencí Pedro Juan Company (1933-1988).
El 27 de maig se celebra una taula rodona amb els alcaldables de l'Ajuntament de Pollença: Tomeu Cifre (PP/UMP), Joan Cerdà (UM/UNPI), Francesca Ramon (PSOE) i Gabriel Cerdà (PSM). El moderador és el periodista Mateu Ferrer. No es convida al candidat d'ERC.
El grup Amics de la Patrona exposaren, en el saló, fotografies del simulacre de moros i cristians. Es presenta un audiovisual que recull el crit de Joan Mas des de l'any 1973 i fins al 2006. Eduardo Vara posa a disposició dels organitzadors el seu arxiu d'imatges. Per la Fira, Vara presenta l'audiovisual Els grifons públics a Pollença amb un cartell de l'artista Joan Bennàssar.
Per la Fira, Biel Majoral interpreta Cançons republicanes de Pere Capellà. A l'acte hi participa Antoni Artigues i Antònia Font.
Es fa una reforma integral de la barra de bar i s'anivella el trespol del bar amb el de l'entrada, suprimint així barreres arquitectòniques.
Se celebra el centenari de l'entitat amb una exposició comissariada pels historiadors Peres Salas i Margalida Cànaves. "El Club és més que una societat. Forma part del paisatge i de la idiosincràsia del nostre poble", així defineix el llavors president del Club Pollença, Antoni Ferragut, la història de la societat que compleix un segle d'història.
La junta directiva del centenari està integrada per Xavier Salas Capó, Antoni Cifre Rotger, César Samarini Codina, Francisca Osorio Bennàssar, Joana Plomer Truyols, Gabriel Colom i Martí Vicens Cifre, a més d'Antoni Ferragut. Mateu Cerdà imparteix la conferència "Entre els inicis del Club i la compra de Ca N'Aulí".
L'acte oficial del dia de la Patrona, l'Ajuntament de Pollença entrega al Club de Pollença la distinció honorífica del Gall.
Té lloc la primera edició de Dibuixa Pollença que dirigeix Jorge Arranz i coordina Mauricio d'Ors i que compta amb la col·laboració del Club. L'exposició resultant s'exposa a la Quadra del Club Pollença.
El 6 de maig el fiscal anticorrupció Pedro Horrach ofereix una conferència sobre "Origen i trajectòria de la Fiscalia Anticorrupció". La moderadora va ser Francisca Cifre. La conferència va despertar gran interès perquè Pedro Horrach era en fiscal en el Cas Nóos, també conegut com a cas Urdangarín.
El 3 de juny, l'exdirector de la presó de Palma, Manuel Avilés, i l'exministre de l'Interior, Antonio Asunción, donen una conferència sobre "La presó com a instrument de pau social". El misser Jaume Campaner és el moderador.
S'inaugura la que serà la primera Setmana d'Arquitectura i Disseny del Club Pollença, una setmana temàtica dedicada a l'arquitectura i a l'entorn de Gaudí. La idea sorgeix d'una conversa informal sobre el deplorable acte de retirada del tornaveu de Gaudí i, posteriorment, la rèplica d'Elies Torres, mantinguda entre l'arquitecte Pep Quetglas, la doctora en Belles Arts i professora a la UIB, Magdalena Jaume i l'arquitecte Rafel Moranta durant l'època en què Biel March presidia el Club. En aquesta edició, juntament amb Quetglas, Moranta i Jaume i el mateix Torres, intervenen Dani Freixes, Premi Nacional de Disseny 2001 i Premi Nacional d'Arquitectura i Espais Públic 2007; la Premi Nacional d'Arquitectura 1995, Carme Pinós; el Premi Guillem Sagrera d'Arquitectura per la Rehabilitació integral del Casal Balaguer, Xisco Pizá, el Premi Nacional d'Arquitectura Clotet Xisco; a més dels catedràtics Xavier Monteys i Catarina Cantarellas, i el periodista Andreu Manresa.
El 17 d'agost, Paul Vincent Collins (Nova York, 1956) escriptor, autor, productor musical i multi instrumentista nord-americà ofereix un concert al Club. Paul Collins és conegut sobretot pel seu treball als grups de power pop The Nerves, The Breakaways i The Beat.
El 13 de setembre, l'humorista, escriptor i actor Daniel Higiénico presenta la seva primera novel·la, El paseo infinito i seguidament ofereix un concert. El 31 de maig del 2015 torna a actuar al Club acompanyat de Toni Pastor.
Es recupera la sala dels joves que abans formava part del menjador del restaurant. La sala de jocs es transforma en el menjadoret de la planta noble. Es transforma la Quadra en una sala polivalent per fer conferències, exposicions, etc. La sala de juntes s'habilita respectant l'estil primigeni i es transforma amb un privat, on també s'allotja biblioteca de la societat. L'habitació on abans hi havia Secció de Muntanya es destina a la secretaria del Club, i Secció de Muntanya canviar d'ubicació.
El Club Pollença dedica quatre dies al disseny industrial. Els arquitectes Josep Quetglas, Lluís Clotet i Carme Pinós disserten, respectivament, sobre un tassó d'Adolf Loos i una copa de beure vi de Porto d'Alvaro Siza, el Banc Catalano de Clotet i Tusquets i l'estanteria de Nimo. La segona part de cada jornada, Josep Quetglas, Biel Huguet, Guillem Ferrer i Miera Riera parlen sobre qüestions generals del disseny. I en la tercera, dissenyadors de renom internacional com Rogier Martens, d'Ultrech, i Alfredo Häberli i Martí Guixé presenten les seves obres. Durant la Setmana del Disseny exposen en el Club rajoles produïdes per Biel Huguet, obra pròpia dels conferenciants i peces emblemàtiques de disseny industrial i de producció tradicional mallorquina.
El Club acull l'exposició del Pi de 1985, l'any de la gran nevada, amb fotografies de Biel Perelló, Joan Sina i Biel March.
El 23 d'agost, el cantant menorquí torna al terrat del Club Pollença per presentar en solitari el seu darrer treball F(a)usta. Cris Juanico és un dels cantants assidus del Club durant els primers anys de la nova directiva presidida per Biel March.
El 13 de novembre s'inaugura l'exposició que tracta sobre els inicis del pop-rock a Pollença.
El 22 de juliol, al terrat, Bernat Nadal, Pau Vadell i Eva Cerdà conversen sobre els dietaris de Blai Bonet. El diumenge 19 s'estrena Parasceve, l'única obra de teatre escrita per l'autor que dirigeix Jeroni Guiem Obrador.
Mateu 'Xurí', Maribel Servera i Maixò 'L'infermer' glossen al Club, aquest acte s'organitza juntament amb Glosadors de Mallorca.
Pepa Villalba 'Sabala' i Tòfol Borràs presenten la novel·la de F.M.G., Lío de faldas.
Taula rodona dels candidats a la batllia de Pollença: David Alonso (PP), Tomeu Cifre (Tots per Pollença), Miquel Àngel March (Junts Avançam), Jaume Torrens (Gent per Pollença), Andrés Nevado (Unió Mollera Pollencina), Martí Roca (El Pi Proposta per les Illes) i Marina Llobera (Alternativa per Pollença). Modera la periodista Neus Albis.
El 17 de juny, l'expresident del Govern de les Illes Balears, Tòfol Soler, imparteix una conferència sobre "L'abolició de les institucions de l'antic regne de Mallorca: del subjecte de dret públic a província de Castella" i es projecta el documental La Resistencia de Pere Sánchez Lendínez. Ho presenta l'historiador Pere Salas.
La junta directiva presidida per Biel March porta a terme la rehabilitació del saló del Club.
S'inaugura l'exposició Villa Savoye: sis fotògrafs, una arquitectura del 22 d'abril al 22 de maig, L'arquitecte Josep Quetglas imparteix tres conferències sobre Le Corbusier: Tothom sap fer-se una casa, divendres 22 d'abril; Tothom sap veure arquitectura, divendres 29 d'abril; i Casa i consultori per a un dentista, dijous 5 de maig. El cicle dedicat a l'arquitecte Charles-Édouard Jeanneret-Gris inclou la projecció de la pel·lícula El hombre de al lado, de Mariano Cohn, Argentina 2009.
El 15 de gener s'inaugura la primera exposició fotogràfica dels foguerons de Sant Antoni. La mostra arranca amb l'any en què es comencen a fer moneiots damunt els foguerons.
José Palazón realitza una exposició fotogràfica al Club Pollença que recull el testimoni gràfic de la situació dels immigrants a les fronteres.
Producció núm. 3, Art Vocal Ensemble, presenta l'òpera bufa Orfeu als inferns de Jacques Offenbach, adaptada per Assumpta Illa i Jaume Roca.
Teodor Suau Puig ofereix una conferència sobre el seu darrer llibre Ramon Llull, somni, miracle i misteri, el 24 de febrer en el saló del Club.
La Secció d'Art del Club organitza terme un taller de sumi-e, de pintura oriental, amb el mític shiraiva. El taller l'imparteix Eugenia Manrique, autora del llibre Pintura Zen de l'editorial Kairós. Té lloc dia 15 i 16 d'abril.
La tercera edició porta per títol ... gairebé res i gira entorn de la construcció d'espais immaterials o efímers. A més d'arquitectes de primer nivell, aquest cop hi participa la xiuladora de professió, Silabatriz Pons, i l'artista Pep Bou.
El 14 de novembre, el Consell de Mallorca presenta Possessions de Mallorca: Patrimoni artístic i cultural i s'estrena, en exclusiva, un capítol de la nova sèrie documental d'IB3 Un lloc amb història.
L'11 de novembre s'inaugura l'exposició homenatge a Andreas Gabriel Topp (1947-2016).
El Somni Producció presenta Quan venia l'esquadra. Joan Yago fa una adaptació lliure de la novel·la de Xesca Ensenyat. Catalina Solivellas és l'actriu i Joan Fullana du la direcció.
Pep Tosar i Joan Arco interpreten Poemes de Nai de Miquel Àngel Riera el 28 d'agost al terrat.
S'organitza un homenatge a Guillem d'Efak que porta per títol Fidel a la vida dia 24 d'agost al terrat del Club. L'acte inclou la presentació de l'Obra poètica a càrrec de Bernat Nadal i Eva Cerdà i un recital de versos a càrrec de Maria Rotger i Pep Tosar.
El 14 de setembre, Victori Girlot, Francisco Ferrer Lerín, Vicente Verdú juntament amb el president del jurat, Basilo Baltasar, i el president del Club, Biel March, presenten les Converses de Formentor i el Premi Formentor.
L'autor del Maestro del Padro participa en les Trobades Literàries del Club Pollença, l'1 d'octubre.
El 12 de novembre, Teatre íntim estrena en el saló del Club l'obra #PrencLaParaula.
Se celebra la I Trobada de Percussió a Pollença, del 21 al 22 de maig, que organitza el Conservatori de Mallorca i que compta amb la participació del Club Pollença. La trobada inclou una masterclass, un concurs de marimba, un taller per a adults, un concert i una batucada que recorre el poble de Pollença.
La junta directiva presidida per Biel March convoca el primer Curt Club. Es fa una gala d'entrega de premis al terrat amb la projecció del premi guanyador. Integra el jurat l'actor Toni Gomila, el director i actor J. Pere Peyró, i el compositor i músic Joan Valent.
El Club celebra el 110è aniversari comprant l'immoble adjunt a la seu social, a Ca n'Aulí. L'edifici, que consta de casa i corral, està ubicat al número 3 del carrer Munar i compta amb 150 metres quadrats. L'immoble va ser adquirit per 240.000 euros sent president del Club, Biel March. L'objectiu de la compra és poder actualitzar les dependències de la cuina i ampliar la caixa escènica del saló, segons apunta la junta directiva.
El 4 de març, l'arquitecte Lluís Clotet, Premi Nacional d'Arquitectura 2010, imparteix la conferència Ni dintre ni fora.
Ofereixen un recital de poesia, relats i cançons que s'emmarca dins les Trobades Literàries del Club Pollença.
Els dies 16, 17 i 18 d'agost té lloc la Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença sota el lema #Estiuejar. En aquesta quarta edició es reflexiona sobre l'estiueig. Roger Suquet, arquitecte i Premi FAD d'Intervencions Efímeres 2017; Ramon Bosch i Bet Capdeferro, premis FAD d'Arquitectura 2015, són alguns dels conferenciants.
Presentació del X Aniversari de les Converses Literàries a Formentor de la mà d'Andreu Manresa, Patricio Prom, Marta Rebón i Basilio Baltasar. Els darrers anys, el Club Pollença acull la presentació pública de les Converses de Formentor.
El 14 de març, el doctor i el cap de Servei de Cardiologia de l'Hospital de Son Llàtzer, Tomàs Ripoll Vera, imparteix la conferència Cor i genètica dels pollencins.
El 10 de novembre, el Club organitza l'exposició Dionís Bennàssar i el Club Pollença, una mostra d'obres de gran format i variada temàtica que el pintor va conrear sense sortir del seu redol. Dionís Bennàssar va ser un pollencí molt lligat al Club. La seva obra és present a la pinacoteca des de l'any 1962, quan la institució adquireix la pintura finalista del Certamen de pintura, Beso en la ribera, per a la seva col·lecció.
Del 13 de gener i fins al 13 de febrer, el Club Pollença acull la tercera exposició sobre els foguerons de fotografies de Sant Antoni, en la data compresa entra 1991 i 2000.
El 7 d'abril s'inaugura l'exposició fotogràfica Claro que sí de Caterine Ceresole a les Quadres del Club.
El 9 de juny, s'inaugura el teatre als porxos amb Gas!; una obra de Petit Teatre interpretada per Neus Marí i Curro Viera.
Aquesta edició compta amb la participació d'Isabel del Rio, que imparteix una conferència sobre la història del disseny de la cadira com a pretext per resumir la història del disseny en general; i de Curro Claret, que ofereix una xerrada sobre la seva feina com a dissenyador social. També hi participa el dissenyador Jorge Penedés, el fundador de l'estudi de disseny ATLAS, Pablo Martí, l'arquitecte Jaume Mayol i el ceramista Toni Cumella.
Es donen al Club Pollença dues obres, una de Fernándo Martínez García i l'altre d'Edwin Dickman.
Es connecta el casal de Ca n'Aulí amb la casa del carrer Munar. Això permet ampliar la cuina del Club. Part de planta de baixa de la casa s'habilita com a cambra de fred de la cuina i la part de sobra es destina a magatzems i es manté el corral com a distribuïdor, també s'instal·la una nova xemeneia d'extracció de fums. Així mateix es fan obres de manteniment: es pinten les persianes de la façana, s'adequa la sala de Jocs ubicada a la primera planta del Club, es canvien els cortinatges de la sala de corbates, es restauren la bases dels pilars de l'escala.
L'autora de Palmeras en la nieve, Luz Gabás, participa en les Trobades literàries que organitza el Club Pollença i que presenta l'editora Raquel Gispert.
El director científic de l'Observatori de Mallorca imparteix la conferència "Asteroides peligrosos o el duende que pudo salvar la tierra", dissabte dia 29 de desembre.
Pere Peyró ofereix el primer curs d'interpretació del teatre fent una interpretació irreverent als autors clàssics. L'actor i director de teatre porta al Club l'obra Set maneres de ser Hamlet.
Miquel Àngels Albis, Joan Bennàssar, Miquel Cerdà Salas 'Norai', Joan Cortès, Susy Gómez, Nofre Fuster i Andreas Topp cedeixen una obra al Club Pollença.
El 21 de juny, es va produir un encontre entre dues de les artistes plàstiques espanyoles més reputades i premiades, Esther Ferrer i Concha Jerez, que dialoguen sobre la seva obra. Jacques Terrassa modera l'encontre entre aquestes artistes, totes dues són Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
El diumenge dia 24 de febrer s'estrena la grada retràctil que es col·loca en el saló amb la projecció d'una pel·lícula mallorquina de 1925, Flor de Espino, i amb música en directe del pianista Valentín Moldovan.
El 4 de maig, el catedràtic de física teòrica de la UIB, Carles Bona i Garcia, imparteix la conferència “Stephen Hawking a la seva vida, la seva obra”.
Dimecres, 15 de maig, es du a terme una taula rodona amb els candidats a la batlia de Pollença moderada per Miquel Ripoll. Els candidats que hi participen són David Alonso (PP), Tomeu Cifre (Tots per Pollença), Marina Llobera (Alternativa per Pollença), Miquel Àngel March (Junts Avançam), Josep Marquet (El Pi Proposta per les Illes) i Andrés Nevado (Unió Mollera Pollencina).
La Fundació Guillem Cifre de Colonya i el Club Pollença renoven el conveni de col·laboració tres anys més. Segons estableix el conveni, la Fundació atorgarà 2.800 euros anuals al Club perquè l'entitat els destini a activitats socials i culturals. Aquest conveni es va signar per primer cop tres anys enrere.
S'organitza un taller de teatre durant els mesos d'estiu sota la coordinació de Josep Pere Peyró. Aquest taller compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Pollença.
Fer de la crisi una oportunitat. És la filosofia que tenen en comú les ponents de la Setmana de l'Arquitectura i Disseny Club Pollença que té Mèxic com a protagonista. En aquesta sisena edició, les conferenciants són tres reconegudes arquitectes mexicanes, Gabriela Carrillo, Rozana Montiel i Tatiana Bilbao, a més de l'arquitecta catalana Carme Pinós.
El Club ret un homenatge al fotògraf Guillem Bestard, fundador de l'entitat, amb l'exposició Guillem Bestard, positius d'època. L'exposició, que s'inaugura el 28 de juliol, reuneix una important mostra de positius originals d'època de l'autor. La fundadora de Fotographic Social Vision i DOCfield i organitzadora del Wold Press Photo, Silvia Omedes, és qui comissari la mostra.
El 19 d'agost, l'editora Rafel Gispert presenta Maria Dueñas, l'escriptora de Tiempo entre costuras, Misión olvido, La Templanza, Las hijas del campitán. Aquesta esdeveniment s'emmarca dins les Trobades literàries.
El 8 de novembre, s'inaugura l'exposició Els campaments d'estiu a Cala Murta que organitza la Secció de Muntanya del Club Pollença.
Dissabte, 19 d'octubre, Tomas con Gas (y Steve Además) ofereixen un concert de cançons acústiques dels anys setanta a la Quadra del Club Pollença.
Homenatge a l'escriptora Xesca Ensenyat a partir d'una lectura de texts de la seva obra a càrrec de Joana Arbrines i Maria Rotger. L'homenatge s'emmarca dins els actes de celebració de la Diada de Mallorca.
Es recupera la tradició de plantar un moneiot damunt el fogueró. La junta directiva presidida per Biel March reprodueix el primer fogueró artístic que es va fer a Pollença l'any 1954. Els artífexs varen ser Jaume Cortés 'Paco' i Antoni March.
El 6 de febrer, el filòsof Francisco Jarauta imparteix la conferència 100 anys de la Bauhaus; una escola d'art i arquitectura que va ser fundada per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) el 1919, durant la República de Weimar. L'estil Bauhaus va esdevenir un dels corrents amb més influència de l'arquitectura moderna.
Durant els darrers anys, la Junta Directiva ha donat un impuls important al sopar de desfresses i a la festa posterior. Així com a la Festa de Disfresses infantils que compta amb el patrocini de Colonya.
El 14 de març del 2020, el Govern decreta l'estat d'alarma per fer front a l'expansió de la COVID-19. És la primera vegada en tota la història del Club Pollença, que l'entiat tanca les portes. IB3 es desplaça a Pollença per enregistra la notícia.
El 7 de juliol, la Junta Directiva comunica als socis i a les sòcies que no se celebrarà la tradicional festa d'aniversari.
L'1 d'agost s'inaugura l'exposició Agustí Centelles. Positius d'època 1934-1939. El 28 d'agost, la historiadora d'Art, Luisa Fernanda Vanrell Coll, pronuncia una conferència sobre l'obra d'aquest pioner del fotoperiodisme modern a Europa.
El 7 d'agost, l'escriptor Javier Cercar participa juntament amb Manuel Vilas a una tertúlia literària organitzada pel Club Pollença en el Claustre de Sant Domingo.
La directora artístia de la pel·lícula "El vientre del mar", Susy Gómez, presenta i parla de la pel·lícula dirigida per Agustí Villalonga, dijous dia 30 de desembre en el Cine-Club del Club Pollença.
L'escriptor Sebastià Alzamora parla de la seva novel·la "Ràbia" amb Jordi Albis i Jordi Segura.
El beso de la muerte dirigit, narrat i editat per Itxaso Pereda ha guanyat el Curt-Club 2022 que atorga el Club Pollença. La màgia dels llibres és l'obra finalista, ha estat dirigida i també protagonitzada per Toni Castejón Móra. El jurat d'aquesta edició han estat integrat per l'actriu Niki Zischka, l'actor Gabriel Ramon i el catedràtic emèrit de la Sorbona Jacques Terrassa.
Es posa en funcionament la sala multifuncional que es troba a l'exterior, a la zona del pati i abans d'accedir al terrat.
Les Primaveres Musicals introdueixen, per primera vegada, conferències. En aquest cas concret, la presentació la du a terme la musicòloga Alba Lorca que ofereix una conferència sobre "El Cant Gregorià".
Projecció del documental "Gran and Run" i conversa amb la directora Roser Corella.
El 25 de maig, el músic argentí Pablo Mainetti va interpretar diferents tangos per a bandoneó al saló del Club Pollença.
El Club Pollença enregistra un vídeo per promocionar que les dones es facin sòcies de l'entitat social.
Dia 10 de juny, presentació del llibre de geopolítica Abrazar el mundo de Jorge Dezcallar, amb un col·loqui entre l'autor i Juan Manuel López Nadal i que modera Jaume Riera.
Partint de l'objectiu de incrementar el nombre de sòcies del Club Pollença, es va realitzar una campanya publicitant l'aniversari de l'entitat on la sòcia també cobrava protagonista. Com ve sent habitual i després de dos anys de de poder-se celebrar a causa de la pandèmia, la Festa va esdevenir tot un èxit de participació.
Dia 30 de juny, l''escriptor Pablo d'Ors conversa amb el seu germà Pablo d'Ors en el pati de l'Ajuntament de Pollença.
El doctor Antoni de Lacy va impartir la conferència "Innovació i cirurgia. És el moment del metavers?" que va presentar el doctor de família de Pollença, Martí Cladera. Aquest acte va tenir lloc divendres 22 de juliol a les 21 hores.
Jorge Arranz va dirigir la setna edició "Dibuixa Pollença", que coordinar Mauricio d'Ors i que compta amb la col·laboració del Club Pollença. Els dibuixos es varen realitzar al Museu de Pollença, dissabte dia 23 de juliol.
L'11 d'agost, Inés Martín Rodrigo pala amb la cap de redacció de l'ABC Cultural sobre el seu llibre "Las formas del querer", premi Nadal 2022.
La Lluna Plena de Poesia que s'organitza cada primera lluna plena del mes d'agost es va dedicar a la lectura col·lectiva de Poemes de la Lluna. Aquest és un esdeveniment que coordina Mauricio d'Ors.
Plaça Major, 10
07460 Pollença
Illes Balears
Tlf: 0034 971 53 00 00
Fax: 0034 971 53 00 00
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
© Club Pollença 2021. All rights reserved.