L'escriptor Miquel Ángel Villena va encetar ahir vespre les Trobades Literàrires del Club Pollença parlant del seu llibre 'Republicanas' (Tusquets editors) amb a presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol. Tan Villena com Armengiol varen posar de manifestar "el dèficit de memòria" que es viu a l'Estat espanyola i la perillosa deriva del Partit Popular cap a posicionament cada vegada més extremistes. Aiximateix varen recordar que va ser durant aquesta legislatura que la Mesa del Congrés va acordar penjar a la Cambra els retrats de totes els diputades de la II República, saldant així un "deute històric" amb aquestes dones pioneres. A l'espai on hi haurà els anomenats "tondos", el Vestíbul de la Reina del Palau de Congressos, fins ara els il·lustres eren tots homes. Aquestes diputades són precisament les que biografía Villena al seu llibre "Republicanas". En aquesta línia, la presidenta va afirmar que mentre al Congrés s'aposta per homenejar aquestes nou diputades republicanes, al Parlament de les Illes Balears, el seu president, Gabriel Le Senne de Vox, estripa la foto de les Roges del Molinar.

La Segona República espanyola va viure tres legislatures entre 1931 i 1939. En aquest període, només nou dones van ocupar un escó a les Corts. Nou, entre centenars de diputats barons. Quatre van fer història parlamentària per diferents motius: Dolores Ibárruri, Clara Campoamor, Margarita Nelken o Victoria Kent; però d'altres, igualment rellevants, han caigut en un oblit injust. És el cas de les escriptores María Lejárraga i Matilde de la Torre, de l'advocada Julia Álvarez Resano, de la mestra Veneranda García Manzano o de la pedagoga Francisca Bohigas, l'única que no es va haver d'exiliar després de la Guerra Civil. Totes elles van ser no obstant l'avantguarda de moltes altres dones que en les primeres dècades del segle xx, des de la cultura, el món sindical o l'advocacia, van lluitar per una igualtat que semblava remota en un país dominat per les oligarquies i el caciquisme, una Església retrògrada i un Exèrcit reaccionari. Encara més que la biografia coral d'aquestes nou diputades, Republicanes és també el relat dels esforços en favor del sufragi femení, la igualtat de drets i el compromís polític amb les classes desafavorides. Així mateix, és la història d'un país que es va veure esvaint, després de la Guerra Civil i la posterior dictadura, els enormes progressos socials i feministes tan difícilment conquerits durant el breu període republicà.

Les Tretze Roses

Villena va recordar que tal dia com ahir (era 5 d'agost) de 1939, un grup de tretze joves, diverses membres de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), varen fusellades per la dictadura de Francisco Franco a Madrid quatre mesos després de finalitzar la guerra civil espanyola. Són les conegudes com a les Les Tretze Roses.