"Naza", una pel·lícula documental del 2026 escrita i dirigida pels cineastes israelians Yuval Abraham i Rachel Szor, obrirà la cartellera del Cine Club del mes de novembre. La pel·lícula que investiga l'ús de la intel·ligència artificial en els sistemes militars utilitzats per l'exèrcit israelià durant la guerra i el genocidi de Gaza es projectarà dia 5 de novembre a les 20 hores. El seu títol deriva de nezek agavi, el terme en hebreu per a danys col·laterals.

Es va estrenar en la 83a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 10 de setembre de 2026, on va guanyar el premi Especial del Jurat.

Argument
La pel·lícula documenta la massacre de civils palestins perpetrada per les forces armades israelianes. Naza és un acrònim militar derivat de nezek agavi, danys col·laterals en hebreu. És utilitzat per les Forces de Defensa d'Israel per a indicar el nombre de civils que s'espera que morin en un atac aeri. Usa xifres de víctimes basades en informes dels mitjans israelians +972 Magazine i Local Call, juntament amb informes del diari anglès The Guardian, publicats entre el 2023 i el 2025. La pel·lícula es va rodar a Tel-Aviv durant la guerra de Gaza i revela el paper dels funcionaris del govern de Binyamín Netanyahu en l'assassinat de milers de civils palestins durant el conflicte a través de 24 entrevistes amb personal militar i d'intel·ligència anònim.

Producció
Els cineastes israelians Yuval Abraham i Rachel Szor ja havien codirigit "Cap altra terra" (2024) sobre la violència dels colons israelians contra les comunitats palestines a Cisjordània, obra que va guanyar l'Oscar al millor documental, abans de col·laborar a Naza. La pel·lícula és una producció anglesa, coproduïda per The Guardian i JW Films, i amb Jonathan Glazer com a productor executiu en associació amb Placeholder Films i Unseen Hand.

"Naza" es va estrenar internacionalment a la secció principal de la 83a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 10 de setembre de 2026, on va competir pel Lleó d'Or. Va ser l'únic documental seleccionat per a la competició principal del festival, i s'hi va afegir el 24 d'agost, després de considerar els riscos de seguretat de la seva projecció. La pel·lícula va rebre una ovació de 25 minuts, la més llarga de la història del festival. Posteriorment, es va projectar al Festival de Cinema de Nova York de 2026. La distribuïdora francesa MK2 Films s'encarregà dels drets de venda mundials.

"Naza" va ser condemnada per membres del govern israelià, i les Forces de Defensa Israelianes (FDI) van negar les acusacions fetes a la pel·lícula. El 16 de setembre de 2026, Netanyahu va anunciar que introduiria dues lleis en resposta a Naza en un vídeo publicat a X: "La primera, per a revocar la ciutadania de qualsevol persona que difami els soldats (israelians), i la segona per colpejar-los a la butxaca i augmentar 20 vegades els danys legals per difamació pels quals poden ser demandats".

El setembre de 2026, més de 200 cineastes israelians van signar una petició en suport d'Abraham i Szor, com a resposta a una "campanya sense precedents d'incitació i instigació" contra els cineastes. El mateix mes, més de 40 organitzacions israelianes de drets humans també van publicar una declaració conjunta en suport dels directors de cinema. La declaració demanava "a les autoritats que posin fi a l'onada d'incitació i amenaces de violència" contra Abraham i Szor. Entre els signants hi havia Combatants for Peace, B'Tselem, Pau Ara, Breaking the Silence i Adalah.

Love me tender

"Love Me Tender", una pel·lícula dramàtica francesa del 2025 escrita i dirigida per Anna Cazenave Cambet, es projectarà dia 12 de novembre, a les 20 hores, al saló del Club Pollença. El film està basad en la novel·la homònima publicada el 2020 per Constance Debré. La pel·lícula és protagonitzada per Vicky Krieps, Antoine Reinartz, Viggo Ferreira-Redier i Monia Chokri. Krieps interpreta Clémence, una dona que s'enfronta al seu exmarit per la custòdia del seu fill després d'iniciar una relació sentimental amb una altra dona.

Argument

La trama se centra en la Clémence, que comparteix la custòdia del seu fill Paul amb el seu exmarit, en Laurent. La relació entre tots dos es deteriora quan la Clémence li explica que se sent atreta per les dones i que ha començat una relació amb la Sarah. Les tensions augmenten progressivament fins a convertir-se en un conflicte per la custòdia del nen, mentre en Laurent intenta apartar la Clémence de la vida del seu fill. Paral·lelament, ella abandona la seva carrera com a advocada per dedicar-se a l'escriptura com a professional independent, una activitat que li permet reflexionar sobre la maternitat, la feminitat i la integritat personal.

El repartiment inclou també Féodor Atkine, Aurélia Petit, Park Ji-min, Manuel Vallade, Salif Cissé, Julien de Saint Jean, Antoine Michel i Malou Khebizi. La música és de Maxence Dussère, la fotografia és obra de Kristy Baboul i el muntatge és de Joris Laquittant.

Producció

La producció va anar a càrrec de Raphaëlle Delauche i Nicolas Sanfaute, amb la companyia Novoprod.

La pel·lícula es va estrenar mundialment el 20 de maig de 2025 en la secció Un certain regard de la 78a edició del Festival Internacional de Cinema de Canes, on també va ser nominada a la Palma Queer. Posteriorment, va formar part de la programació del Festival de Cinema de Londres del mateix any.

Yo no moriré de amor

"Yo no moriré de amor" es porjectarà dia 19 de novembre, a les 20 hores, al saló del Club Pollença. "Yo no moriré de amor" és una pel·lícula dramàtica familiar del 2026 dirigida per Marta Matute i protagonitzada per Júlia Mascort, Tomás de l'Estal i Laura Weissmahr.

Va guanyar la Biznaga d'Or 2026 al 29è Festival de Cinema de Màlaga. A més, el protagonista, es va emportar la Biznaga de plata a la millor actriu, i Tomás de l'Estal, la Biznaga de plata a millor actor de repartiment.

Argument
El llargmetratge es basa en l'experiència personal de la directora Marta Matute i narra la història de Claudia, de 18 anys, que es debat entre convertir-se en cuidadora de la seva mare, pacient d'Alzheimer o aprofitar-ne al màxim la joventut.

"El ser querido" és una pel·lícula dramàtica del 2026 dirigida per Rodrigo Sorogoyen, que va escriure el guió amb Isabel Peña. La pel·lícula, que està protagonitzada per Javier Bardem i Victoria Luengo en una relació de pare i filla, es projectarà dia 26 de novembre al Club Pollença.

La pel·lícula es va estrenar al 79è Festival Internacional de Cinema de Canes el 16 de maig de 2026, en competició per la Palma d'Or, el mateix dia que es va estrenar als cinemes de França per Le Pacte, abans de la seva estrena als cinemes l'estat espanyol per A Contracorriente Films el 26 d'agost de 2026. Va rebre crítiques positives, amb elogis especials per la seva direcció i actuació.

Argument
L'acció segueix la relació pare-filla entre l'aclamat director de cinema Esteban Martínez i l'actriu mediocre Emilia, mentre es retroben, després de diversos anys de distanciament, en l'equip de rodatge d'una pel·lícula que es fa a Fuerteventura titulada Desierto, ambientada al Sàhara Occidental de la dècada del 1930. Malgrat les diferències, es tracta d'un argument similar al plantejat per Joachim Trier al film del 2025 Valor sentimental (Affeksjonsverdi), tot i que desenvolupat per Sorogoyen de manera independent.

Producció
El projecte de pel·lícula va ser anunciat per Movistar Plus+ el 18 de gener de 2024 en una reunió al Palau de Santa Bàrbara de València, sense avançar ni el repartiment ni l'argument. Sorogoyen va descriure la producció com una sortida de la seva zona de confort. Els intèrprets principals, Javier Bardem i Victoria Luengo, es van donar a conèixer per primera vegada pel mateix Bardem durant la recepció del premi Donostia al 72è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el setembre de 2024.La pel·lícula és una coproducció hispanofrancesa de Movistar Plus+, Caballo Films i El Ser Querido AIE juntament amb Le Pacte, en associació amb Canal+, el finançament de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals i Creative Europe Media i el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals.