III Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença
... gairebé res
La tercera edició de la Setmana d'Arquitectura i Disseny Club Pollença va dur per títol ... gairebé res i va tenir lloc del dimarts 9 fins al dimecres 12 d'agost de 2016. Es varen organitzar unes jornades entorn de la construcció d'espais immaterials o efímers
.
Dimarts 9
Aprendre a escoltar
Dins un saló amb el trespol folrat de murta, l'Arquitecta i Premi Nacional d'Arquitectura Carme Pinós va impartir la conferència "Arquitectura de corda i de pols", on va explicar la seva resposta a la demanda de la Biennal de paisatge a Lanzarote. Després, l'arquitecte i catedràtic Josep Quetglas, va desembolicar amb esment cadascun dels aspectes d'un element aparentment ben senzill, obra de l'arquitecte portuguès Álvaro Siza, com és un passamà de pedra en el projecte de reforma d'El Chiado (Lisboa), fet amb la cura pels detalls que caracteritza Siza.
Montserrat Palacios i Llorenç Barber donaren als assistents "l'oportunitat d'aprendre a escoltar, i a escoltar-se escoltant". Ambdós varen oferir tota mena d'informació sobre les campanes com instrument d’intervenció a l’espai públic, però ho varen fer a l'hora. Montserrat en castellà i Llorenç en català. Com que era impossible escoltar-los tots dos al mateix temps, l'oient es va veure amb l'obligació de ser part activa del procés i escollir-ne un dels dos.
Finalment, la jornada va concloure amb un concert de campanes de trenta minuts des de tres campanars pollencins, durant el qual es va convidar els assistents a prendre part activa de l’esdeveniment.
Dimecres 10
"Viento Hueso"
La xiuladora de professió, Silabatriz Pons va encetar la segona jornada interpretant una peça del seu repertori "Viento Hueso", la història d'una trobada inusual entre dos personatges, Viento i Hueso, plena de subtilesa i matisos. Posteriorment, l'arquitecte Pep Llinàs i sota el títol "Sospita de fems" va fer un al·legat de l'arquitectura posada al servei de l'existència.
Dijous 11
‘Nou i no nou’
Durant la tercera jornada va tenir lloc la intervenció de l'arquitecte i catedràtic Xavier Monteys, qui va explicar que és el fet d'habitar, d'apropiar-se de l'espai, la veritable mínima expressió de l'arquitectura, gairebé l'únic ingredient imprescindible.
Finalment, Perejaume va oferir la conferència ‘Nou i no nou’ on va criticar la visibilitat excessiva, en un atac contra la idea de paisatge.
Divendres 12
Bombolles de Pep Bou
Rafel Moranta, primer i Jaume Mayol, després, van donar dues pizellades de la sezilleza com a acte creatiu.
Per acabar Dani Freixes amb "Llarim un rariM" va donar pas a l’espectacle de Pep Bou.
La màgia de les bombolles de Pep Bou varen posar el punt final a la Tercera Setmana d'Arquitectura celebrada al Club Pollença. Sota l'enigma dels tres punts suspensius i el no menys enigmàtic ... gairebé res, tots els convidats varen intentar donar resposta a la sentència que ha servit de fil conductor per les converses.
