Jaume-Bernat Adrover, investigador i historiador de l'art, va presentar, ahir vespre, en el Club Pollença, i de la mà de Maria Cerdó Ensenyat el seu llibre 'Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta', que ha publicat l'editorial Lleonard Muntaner el llibre. La presentació es va fer coincidir amb la celebració del Dia Internacional de les Dones.

'Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta' és un estudi que identifica per primera vegada 16 dones que viatjaren a Mallorca entre els anys 1838 i 1936: George Sand, Lady Elizabeth Mary, H. Belsches, Margaret d'Este, Mrs. R. M. King, Marie de Behen, ElseSeeger, Mary Stuart Boyd, Ada May Harrison, Nina Larrey, Gertrud Richert, KlaraRumbucher, C. García Guardiola, Claude Dervenn, Bessie D. Beckett i Lady Sheppard. A més n'esbossa la biografia i ressegueix el viatge que feren i que, en bona part, han estat ignorades. "Totes elles tenen en comú -digué- que viatjaren a Mallorca després d'haver llegit el llibre 'Un hiver à Majorque' de George Sand i això que no era molt encoratjador, George Sand havia definit Mallorca com 'La Isla de los Monos'".

Adrover, que va repassar la biografia d'algunes de les dones, comentà que totes ells contribuïren a crear una primerenca imatge turística de les Illes Balears i que Pollença era un lloc d'atura dins la ruta que es marcaven per Mallorca, detacà el Calvari com el Castell del Rei.

Adrover mostrà també algunes de les il·lustracions, dibuixos o fotografies que realitzaven aquestes viatgeres i que recull en el seu llibre. Precisament una de les fotografies fetes per Bestard, el va ajudar a descobrir la identitat de l'autora del llibre 'Streifzüge auf Mallorca' (1910), Else Seeger. Cal recordar que en la majoria dels casos, a diferència dels seus homòlegs masculins, les dones viatgeres es veien obligades a signar amb pseudònim. Ho feien -contà- per evitar les crítiques d'una societat que veia amb mals ulls una dona que no només escrivia sinó que, per afegitó, també viatjava. Aquest fet ha contribuït a l'oblit immerescut d'aquestes pioneres (aparentment anònimes) que van sentir un desig d'aventura o, senzillament, la curiositat de conèixer món.

«Les viatgeres que arribaren a Mallorca fa cent anys venien atretes per l'autenticitat de la nostra cultura i moltes ja alertaren dels perills que comporta sobredimensionar la indústria del turisme, veien com s'obrien hotels, la proliferació de turistes i residents estrangers i com es perdien senyes d'identitat pròpia com la vestimenta tradicional o el caràcter medieval de les ciutats emmurallades», comentà Adrover.

Per acabar, l'autor posar de manifest el fet que aquestes dones eren "totalment dones lliures, es podien permetre el luxe de viatjar d'un lloc a altre del món. No tenien lligams, cosa impossible avui en dia".